Patriarques

Vies de Llegenda

. .
Aprofitant que Fransesc Carreras ens envia unes fotografies d’aquest pany de la paret, hem trobat oportú de ressenyar-ne els increïbles itineraris que s’hi enfilen per la interessant puresa del seu estil. La trilogia de Salvador González ja comença a ser llegenda. Mentre la Míriam coneix dues repeticions en setze anys, Feli i Isaac continuen a la penombra i segueixen alimentant històries Montserratines de grans caigudes. Per altre banda, la mítica Sabadell, tot i rebre visites de tant en tant, segueix sent una lliçó d’escalada tradicional, i més encara, per als qui deixen el martell i els estreps a casa.

.

.

1. Feli 250m ED+ 7a (S. González i J. Pou al 08/1993)
Aquesta increïble línia, s’enfila pel pilar de roca trencada que hi ha a l’esquerra de la fissura Sabadell. Tot i que la via té alguns espits, el grau de compromís és acusat. Sense cap repetició íntegra fins ara. Durant una temptativa un dels escaladors es va lesionar després d’una caiguda, altres cordades l'han escalat fins la R2, on hi ha una tirolina que connecta amb la R0 de les vies Míriam i Isaac.

.

2. Sabadell 250m ED 6c

(A. Sorolla, M. López, R. Nogués i J. Lladó al 10/1952)
Ruta pionera de Patriarques que va resoldre un dels grans problemes que quedaven al vessant nord. Quan hi ascendiren els Sabadellencs hi hagueren d’anar sis vegades. Com la majoria de vies d’aquesta època a les grans parets, aquest itinerari s’enfila per una gran fissura bruta de vegetació. És molt interessant però, ja que manté el seu estat original i pràcticament no té burins de progressió (i alguns d’aquests son posteriors!). Tota una lliçó, on cal saber moure’s per terreny descompost i dominar l’art de la jardineria. Originalment estava cotada amb VI i A3.
Ataqueu la paret per la gran fissura que hi ha a la meitat dreta. Pugeu per un diedre amb burins, enfileu-vos fins a una sabina (6a) i continueu fins al peu d’un diedre a la dreta (R1 amb sabines). Escaleu el diedre fins al cim d’una llastra i flanquegeu cap a la canal a través d’una emocionant llastra invertida (5+). Pugeu pel fons del diedre (6b, després 6c precari amb algun pitó) i continueu per un tram molt brut i descompost (5+). Més endavant anirem cap a la dreta, per escalar una magnífica xemeneia (5+, amb tres burins). Sortirem per un petit diedre (4) i continuarem per unes plaques fàcils fins arribar a la canal que hi ha a dins del bosc.
(Tascons, friends i algun tricam o pitó tipus V).

.

3. Isaac 80m Abo- 7a (S. González, J. Tosses i J. Pou al 08/1993)
Magnífic itinerari que supera el mur penjant amb només un espit de progressió. La roca és excel·lent i l’aspecte de la línia promet. Algunes cordades n’han escalat el primer llarg però la segona tirada no té repetició.
Partint de la tirolina, guanyeu el diedre de l’esquerra (2 pitons) fins arribar al final (R1, 6b). Passeu a la placa de la dreta (merlets) i enfileu-vos fins a sota el sostre. Supereu-lo per un punt dèbil i continueu pel mur vertical fins a un espit. Pugeu anant en tendència a l’esquerra per cercar una reunió que es troba al final de la última xemeneia de la via Sabadell (R2, 7a).
(Friends, tascons, tricams i bagues per merlets)

.

. .........Segon llarg de la Feli (Foto: Jordi Climent).

.

4. Míriam entrant per Feli-Sabadell 200m ED 6b

(S. González i J. Grau al 07/1993)
La via més assequible de la trilogia de Salvador González. S’enfila per la part dreta del magnífic mur penjant amb dos espits de progressió. La primera tirada és totalment neta i l’escalada resulta bastant tècnica i delicada. Una bona combinació és escalar el primer llarg de la Feli i continuar per la Sabadell (6c) fins arribar al inici de la via. També es pot pujar per la Feli fins al segon llarg (7a) i creuar la tirolina. Setze anys després de la seva obertura, coneix la primera repetició i al cap de tres dies la segona.
Situats a la reunió de la tirolina pugeu per les plaques, primer recte (delicat) i després cap a la dreta, per anar a buscar un espit pròxim a l’esperó (R4, 6a). Sortiu recte amunt i continueu pel fil de l’esperó (2 espits) fins arribar a la següent reunió (R5, 6b). Des d’aquest punt cal pujar fins al cim del pilar i atacar un petit diedre a l’esquerra (via Sabadell) que permet arribar en un terreny més fàcil i entrar a la canal que hi ha a dins el bosc.
(Friends, tascons, algun tricam i bagues per merlets).
.
A. Accés a les vies Míriam i Isaac des de la via Sabadell:
Interessant alternativa per als que no els agraden les tirolines.
Des de la R3 de la via Sabadell iniciarem el següent llarg fins a superar la part més desplomada i difícil (6c). En aquest punt, iniciarem un delicat flanqueig per una espècie de vira, primer, i després per la placa, fins assolir el mur penjant on hi trobarem la R0 de les vies Míriam i Isaac.

.

................ (Fes click per ampliar la topo)

Circ de Troumouse, Mont Arrouy

Diedre Despiau

... Línia blanca: via original, línia groga: sortida ràpida.

Text i fotografies: G. Cucurell

.

“Itinerari sever en mala roca, la via no ha estat mai repetida. Els primers ascensionistes en guarden un record emocionant... Portar 25 pitons. Horari de la primera ascensió 35h, preveure bivac.” Així és com es descriu el Diedre Despiau a la guia de “Passagers Pyrenees” (R. Munch, C. Ravier i R. Thivel). No sé perquè però sempre m’atrauen les coses oblidades, així que després de set hores de cotxe en solitari arribo al final de la carretera de Troumouse al capvespre. El paisatge és impressionant. L’únic problema és que hi ha un bon tou de neu i no porto botes. Hauré de fer una xapussilla amb la màrfega i les bambes per poder arribar almenys a peu de via. El martell farà de piolet. Després d’un bivac a dins del cotxe em poso a caminar i cap a les 9h arribo a peu de via. Tot i que la meva intenció era d’escalar a pèl tots els llargs de menys de 6a, la pèssima qualitat de la roca fa que m’hagi d’assegurar metre a metre. Els llargs són increïbles, però no de guapos sinó de cutres. A la quarta tirada em trobo una fissura desplomada de roca trencada, blocs a punt de caure, molta molsa, terra, i per si fos poc, un bon rajolinet d’aigua pel mig. Després d’unes quantes relliscades i uns quants “vamos a morir”, aconsegueixo arribar a un terreny més ajagut. El diedre continua, és interminable, i em començo a posar nerviós perquè potser m’he passat de llest i acabaré fent un bivac... Per un moment penso: baixa d’aquí. Però hauria d’abandonar tot un joc de camalots per arribar al terra i tot i així potser no en tindria prou perquè només porto una corda de 65m, així que hauré de sortir com sigui cap amunt. Més endavant em trobo un altre llarg mullat que no aconsegueixo escalar en lliure (4pa) i finalment un pèndul des d’un microfriend per anar a buscar unes regletilles mullades. No se com van poder passar per aquí al 1972. Amb tres tirades més arribo a la terrassa superior i descobreixo una línia ràpida per sortir a l’esquerra de l’original. A les 16h arribo al cim. Ara només em queden dues hores de sufriment amb la xapussa de les bambes per les pendents de la nord de la Munia.
.

Piolet i botes, només falten els grampons.

.

.................Vistes des del cim cap a l'abisme

Dades tècniques:

Primera ascensió: R. Despiau, A. de Bayosson, J.C. Luquet i F. Cassou del 14 al 16 i el 22 de juliol del 1972.

Dificultats: ED, la via va ser oberta amb molta escalada artificial tot i que surt pràcticament en lliure (6b delicat) exceptuant 4 passos d'A2 (terreny mullat). En condicions seques segur que es podrà alliberar.

Material: Camalots fins nº3 (1, 2 i 3 x2) algun microfriend i tascons.

Caràcter: via pràcticament desequipada on cal muntar quasi totes les reunions. La via consta de dues parts: un gran diedre de 350m on hi trobem roca calcaria i quarsita de mala qualitat, i un mur superior d'uns 150m amb esquistos rojos força compactes.

.

El pic Heïd, una altre gran paret del circ que també té el segell de Despiau.

Plaques de Sin

Últimes Obertures

Aquestes ressenyes complementen l’anterior article sobre les plaques de Sin publicat en aquest blog (vegeu Pirineu: Sobrarbe). Fotos: Patty Trespando.

.
1. De Puente en Puente ED 6c
Una entrada de dificultats molt concentrades dóna pas a un mur ple de forats i rugositats, que permeten un bon assegurament.
Comenceu a l’esquerra del bloc adossat, mitjançant unes formes que us faran anar cap a l’esquerra. Continueu ara, per un terreny força més fàcil que us portarà una mica a la dreta i, després recte fins a un arbust.

2. El Forat Negre Abo 7b
Una de les vies més estètiques i impressionants de la zona. Un començament de protecció delicada (microtascons) amb moviments morfològics, dona pas a una seqüència de fissures i forats que permeten seguir guanyant alçada de manera més agraïda.
Enfileu-vos a sobre el bloc per la fissura de la dreta (3+). Ataqueu la placa per unes regletes situades a la dreta del punt més alt i pugeu fins a uns forats. Seguiu les fissures que van cap a l’esquerra i flanquegeu fins a uns forats bons. Continueu amunt fins arribar a la reunió, situada en un petit relleix herbós.

3. Projecte: encadenat només amb la corda per dalt (7c)

...................(Fes click per ampliar la topo)

Vall de Cardós, Vallferrera

Dies frenètics sobre pissarra pura
.
Durant els darrers dies s’està apretant al màxim el cargol del compromís en aquesta zona. Rastislau Opatovski i Gerber Cucurell s’han encarregat de fer una gira per alguns dels sectors d’aquestes valls, amb l’objectiu de tatxar tots els projectes de 7è grau que, fins fa no tant, semblaven línies utòpiques per la deficient perspectiva d’assegurament.

Escalant a la Vall de Cardós (Foto: Patty Trespando)

Començant pel Catxalot escalem ficant peces la via Placton (Abo- 7a) —feta al 2007 amb els microtascons ficats— d’aquí cap al Diamant on cau una entrada directa, pel mig de la paret, i que no es pot protegir fins a la meitat (ED+ 6c). Al dia següent, a Los Gorgs de Benante, anem cap a una impressionant cantonada “tallada a radial” que durant molt de temps l’havíem tingut per “només per a top rope”. Després de rebuscar trobem un emplaçament per un ganxo. No sé si hagués estat millor no trobar-lo, ara ja no hi ha excusa per fer-la de primer. Suors fredes i pitis intercalats amb topropillus d’última hora que ja no serveixen per res. Si no la faig no me la trauré del cap... Al pas clau em rellisquen els peus i perdo l’equilibri sense arribar a caure. Tot i que noto com si tingués una llar de foc a dins de la panxa, aconsegueixo no arribar a la desesperació, en el fons tinc fe cega amb el ganxo encintat que tinc allà baix. Està a caldo. Em restableixo i caço desesperadament el canto salvador. El resultat és l’Equilibrista (Abo+ 7b), de moment la via més difícil i exposada de la zona.

.Foto: Patty Trespando
.

Al cap d’una setmana anem cap a la Placa del Vent, on ens dirigim cap a una línia que fa dies que canta. Durant molt de temps havia pensat de posar-hi un parabolt per poder-la fer, però al final no em vaig atrevir a fer-ho pels remordiments i aquestes coses. Sort que no li vaig ficar, hagués destrossat la línia. Ha sortit un Abo- 6c maquíssim on s’hi poden posar dos microtascons. Però encara queda la gran placa que hi ha a la seva dreta. Després d’uns topropillus d’investigació aconsegueixo trobar un emplaçament per a un microtascó i un microfirend situats a mitja via. Al cap d’una estona ja vaig amb la corda per baix. Intentant ficar un d’aquests seguros perdo l’equilibri i em surt un “nooooo” de veu tremolosa, però aconsegueixo aguantar-me a la vertical. Em pensava me’n anava. De que te ha ido... em diu l’Opatovski. “No” serà el nom de la via (Abo 7b).
Han estat uns dies frenètics però hem estat molt feliços. Esperem no passar-nos mai de la rosca.

La Placa del Vent, escenàri d'algunes de les últimes realitzacions.

Petit Dru

Segona catalana als "Ginebrins"!
.

.

Pau Gómez, Faust Punsola i Albert Egea fan cordada per repetir la via més trad de la cara oest dels Drus. Recordem que la via dels Ginebrins (700m ED 6b) fou oberta al 1981 sense utilitzar ni pitons ni burins, anant sempre en lliure i amb no més de 18 hores d’obertura. Sens dubte una ascensió perfecta i en el millor estil, que durant molts anys ha passat desapercebuda en el mundillo; fins i tot Albert Egea ens comenta que gent de Chamonix amb qui van parlar no sabien quina via era.

Però quines ironies té el destí que una via pràcticament oblidada sigui repetida per una cordada de catalans al cap de 25 anys i, per una altre cordada també de catalans al cap de 27 anys...
Albert, Pau i Faust escalen l’itinerari amb un bivac (a les terrasses superiors) i arriben fins al bloc encastat al dia següent, on rapelen. Comenten que el llarg 11 (6b de off-with) és el més complicat amb diferència, per ser la típica fissura que no saps si fer-la per dins o per fora. Faust Punsola l’aconsegueix escalar per fora.
En fi, Chapeau!!!
.

.
.

Fotografia superior: El primer llarg. Fotografies intermitges: segon dia d'esclada, situats ja per sobre les terrasses superiors. Fotografia inferior: comentant el panorama des de Montenvers.

Congost del Ventamillo

Materia Oscura (Abo 7c?)
.

Interessantíssima l’activitat que han dut a terme Esteban Juiz i Jordi Tossas al Congost del Ventamillo; una nova línia de tres tirades, amb dificultats fins a possible 7c (encara per encadenar) obertes sense utilitzar ni un sol pitó! A continuació tenim el croquis i una breu descripció de l’itinerari (J. Tossas):

.

:::.......:::::::(Fes click per ampliar el cròquis)
,
Es una línia que creua la famosa Besa o Muere. Surt de la seva esquerra fins la R1, la qual aprofita. Son 45 metres brutals, amb seccions força exposades i caigudes grans. No l'hem encadenat encara, i convé fer-li algun assaig des de dalt o escalar-lo amb artifo abans. Es un llarg serio (ABO) amb una dificultat que rondarà el 7c. D'aquesta reu, malauradament, la línia agafa tres parabolts de l'altre via per continuar amb un llarg de 30 metres de diedre (6b+), fa de bon protegir. Finalment, un altre llarg antològic (60m de fissura) 30 dels quals de dits amb desplom a trossos. Reunió que cal muntar a la mateixa fissura. Sortida de la reunió amb compromís però després protecció fantàstica. La via acaba a la ultima reunió equipada de l'altre ruta. Es pot rapelar tranquil·lament.
Cal tenir en compte que encara hi ha seccions on es trenca algo, però en general la roca es magnifica, llevat certes seccions.

Degotalls, Esperó Sisif

El Pretèrit (105m Abo- 6c)

.

Alex Manubens obrint el segon llarg

.

Poc ens ho pensàvem que, en un mur aparentment tant llis i vertical com aquest, ens donés la possibilitat d’obrir-hi una via d’escalada neta. Però la tossuderia és un grau, i després de tres dies d’intents, el resultat ha estat “El Pretèrit” (105m Abo- 6c), una via magnífica, amb roca d’excel·lent qualitat i molt, molt d’ambient.
.
La intenció inicial era d’obrir una via al mur que es troba a l’esquerra de la Jazpunt, a partir de la R1, però, malauradament per a nosaltres, algú se’ns ha avançat. El pla B és investigar la part esquerre de la via Acròbates. El problema és que els primers metres de la paret es troben cremats a causa del incendi, de manera que, en principi, no podrem començar des de peu de via. Després d’un flanqueig molt precari des de la R1 de l’Acrobates, trobem, uns metres per sota nostra, una reunió de 2 burins i un plom. La nostra intenció és arribar-hi per esbrinar d’on surten. Fem un pèndul des d’un merlet i un tricam per tal d’aconseguir-los. Però sembla que no és cap via sinó un projecte o algo així; més endavant trobarem més instal·lacions d’aquestes (4 en tota la paret) i pel que sembla no hi ha més rastres entre reunió i reunió. Fem un ràpel fins a la primera instal·lació (penjada a uns 15 metres del terra) i comencem l’escalada. Al cap d’unes hores només hem fet un llarg i mig i el dia ja s’acaba. Haguéssim passat una nit magra si no fos perquè el Santi ens està filmant des d’un turó que hi ha a prop de Sant Dimes. Ell serà la nostra salvació. Li demanem a crits que ens vingui a tirar una corda. Al cap d’una estona l’Alex arriba a la instal·lació nº3 on hi ha el Santi esperant-nos. Pugem per la seva corda fins al cim, ja de nit.
Tornem al cap d’una setmana. Després d’uns ràpels pendulars aconseguim arribar a on ens varem quedar l’últim dia i obrim dos llargs fins al cim. Ara només ens queda trobar una entrada des del terra i escalar la via d’una tirada. Tornem el dia següent. Decidim emportar-nos una escarpa per retirar totes aquestes instal·lacions precàries de dos burins i poder fer la via sense cap mitjà artificial. Les 3 primeres instal·lacions les traíem durant l’accés en ràpel, la última, com que es troba al final, la traurem pujant. Haurem de deixar almenys una reunió muntada amb friends per poder baixar sense aquests burins.
Cap a quarts de dotze arribem al terra, havent trobat ja, una entrada que es va salvar de les flames. Ara només ens queda encadenar aquest gran trencaclosques.

.

.....................Alex Manubens recupera el L3

.
Primera Ascensió: Àlex Manubens i Gerber Cucurell els dies 25, 3 i 4/10/2009
Les úniques assegurances que s’hi troben són, tres cordinos (per a pont de roca i merlets) i un tascó.

Accés: S'ha de fer rapelant. Des del cim de l'Esperó Eros fem un ràpel pendular de 50m (espits i anella) fins al llavi que fa de R2 (hi ha un tascó 2m per sobre com a referència). De la R2 un altre rapel de 50m fins al terra.
Topo: R0 de la via Fissura de l’Abortó. Sortim per un relleix cap a la dr i pugem per l’esperó (6c). Quan aquest es torna difícil, passem a la placa de la dr i continuem fins a sota d’un sostret on podem muntar reunió en tres forats separats. Pugem per la dreta del sostret, i més amunt cap a la dr per anar a buscar un merlet (cordino). Seguim en diagonal a la dreta fins a un pont de roca (cordino) i continuem més o menys recte amunt (expo) fins a un llavi on podem muntar la R2 (30m, 6b). Sortim recte (tascó) i al cap d’uns deu metres pugem cap a la dr per anar a buscar un petit llavi que farà de R3 (15m, 6a). Sortim per l’esq i continuem recte amunt fins al peu del repetxó final. L’ataquem per la dr i passem a l’esq per anar a buscar un llavi que farà de R4 (25m, 6a). Sortim per l’esq (4+) i continuem per una rampa fàcil fins al cim.
Material: Camalots fins nº 3 (nºs 0,75, 1 i 2 triplicats), tricams, algun microfriend i algun tascó.

.

Topo, fes click per ampliar-la

Sant Benet

Obertures i oblidades
.
.

La regió de Sant Benet, està veient últimament una intensa activitat, tant en noves obertures, com en la repetició d’itineraris oblidats, casi sempre, en escalada neta. L’agulla de Sant Benet, per exemple, coneix un nou itinerari a la cara est: Festa Majó (25m MD+ 6a) una obra de A. Manubens, V. Esteve i company. L’itinerari en qüestió es va intentar obrir de nit, però degut a les dificultats del terreny, la cordada va haver de tornar-hi de dia. No gaire lluny d’aquesta agulla, al Contrafort de la Prenyada, hi ha també una nova via, que tot i no ser d’escalada tradicional (té alguns parabolts) requereix en algun moment l’ús de peces recuperables: Canibalisme Ocasional (80m 6c) és el nom amb que V. Esteve bateja aquesta línia que s’enfila per l’esquerra de Un Mundo para Ellos. I de les proximitats del refugi, passem a la paret nord de la Mòmia on J. Climent i G. Cucurell enllesteixen Ves t’ho Pensant (70m ED- 6a); un primer llarg amb una entrada molt exposada dóna pas a uns murs de protecció excel·lent sobre grans merlets. Per acabar amb les obertures anem cap a degotalls. A la part dreta de l’esperó Neptu, V. Esteve i G. Cucurell enllacen un sistema de fissures creant així Ni Dret Ni Cuixa, una via de quatre tirades (ED- 6b, 6b, 4, 5+) on a part de la dificultat dels llargs, haurem d’anar rodats en muntar reunions en conglomerat. Però tal com hem dit abans, també s’han dut a terme algunes repeticions curioses. A. Manubens i V. Esteve, per exemple, s’enduen Fada Maldí (ED- 6a), un itinerari increïble, que durant molts anys ha estat sense repetir. Últimament però, sembla que guanyi popularitat. Per altre banda també s’ha repetit la Ramboig del Fesolet (35m MD+ 6a) i una de molt bona: La Fissura de l’Abortó (120m MD+ 6a) als degotalls. Una línia tipu Santacana però sense parabolts i un tram potser més difícil, el segon llarg, que són 20m de OW equipat amb tacs de fusta (només hi ha algun burí en reunions). Per repetir aquesta última cal portar: camalot3 x2 i camalot 4 x2 o excèntrics grans.

.

Fotografia superior: escalant la Ramboig del Fesolet (fotògraf: J. Climent)

Malanyeu

Nova via a la paret del Devessó
.
Amadeu Pagès, Ricard Darder i Adrià Chueca obren la Bèstia Ferida, una alternativa "trad" en aquest racó del Berguedà...
.

Fes click per ampliar la ressenya

Últimes realitzacions al Catllaràs

Sector de les Lloberes

Text i fotografies: Adrià Chuecas

Aquesta zona es troba situada a un quilòmetre de la masia homònima; hi accedirem des de Sant Jaume de Fruntanyà, passant pel santuari dels Oms (gran fita al camí, aprox 10 min.) De nou, escalades d'aventura en un indret incomparable i absolutament solitari. Lluny de l'aire que respira el "malmon" de l'escalada moderna, aquest es un petit tresor que compartim amb els cérvols, rapinyaires i els quatre pastors locals que queden per aquí. El conglomerat és molt compacte, trobem diedres fissures i algun degotall. La orientació és SO, així que ens caldrà evitar les hores de més calor. No hi trobarem aigua.

.

D'esquerra a dreta hi trobem:

-Més val Pirata Conegut que Poli per Conèixer MD- 22m. Diedre fàcil al inici que ens porta a un petit relleix i a una xemeneia de sortida incòmode.

-Fanatisme controlat ED+ 15m. Fissura desplomada molt guapa i bona. S'ha escalat amb les peces posades i fins a un petit llavi on es perd durant uns metres. En aquest punt es rapela d'un fissurer abandonat. Empalmar-la fins dalt i sortir pel desplom fissurat, és la intenció d'algun escalador local, però resta pendent. Es tracta de la via més dura en aquest estil del Berguedà.

-Diedre de la Laia MD 20m Diedre a la dreta del sector amb bona roca i passos guapos.

Es pot baixar caminant o rapelant per diferents llocs.

Fissures a Collegats
Gómez durant la segona ascensió dels Buscadors de Plata.

Molt a prop de l’Argenteria de Collegats hi trobem una gran placa de calcari que és situada a sota d'una torra elèctrica i a només 2 minuts de la carretera vella. A la seva part dreta s’hi enfilen un parell de vies desequipades sobre fissures de roca compacte. L’assegurament és força agraït; per repetir-les ens faran falta alguns friends mitjans i tascons petits. Accedirem al peu de paret després d’una petita grimpada que cal fer per la banda dreta del sòcol que es forma a la base. Des del cim descendirem amb un ràpel de 40m fins a peu de via.

1. Els Buscadors de Plata 40m ED+ 7a
(G. Cucurell en solitàri al 07/2009)
Llarga tirada de dificultats obligades. Trobarem quatre pitons a la secció més difícil. La reunió es fa en una sabina.

2. Ni que fos Diumenge 55m ED 6c i 5+
(Gute i Vicho al 08/1995)
Dos llargs, amb dos pitons a la primera tirada i les reunions equipades amb espits. El segon llarg és preciós.

:

Línia de l'esquerra: Els Buscadors de Plata

Línia de la dreta: Ni que fos Diumenge

El Vertigen al Flaix
.

.

Pau Gómez i Rastislav Opatovsky fan la primera repetició del Vertigen (ED 6a i 6c), un itinerari de dificultats molt obligades, en un gran ambient, que aconsegueix amb dues tirades la Paret de Bordanova i resol l'esperó desplomat que hi ha a la meitat superior. Pau escala de primer i encadena al flaix i ficant peces. La paret en questió, és situada en un dels indrets més recòndits del Pallars Sobirà i es caracteritza per tenir una mescla entre pissarra i quarsita que la fa molt interessant per tots aquells que busquen una escalada diferent.

.

. La cordada analitza el tram conflictiu

.
Pau Gómez a punt de resoldre el pas clau.

crònica tradicional

Montserrat bull !!
. .

Ja son unes quantes les escalades tradicionals fetes en aquesta regió durant les últimes setmanes:
La Miranda de Sant Benet estrena un nou itinerari a càrrec d’Alex Manubens i de David Fernández. L’anomenen “La Fe Cega” (ED 6b), una via de tres llargs, de traçat molt ben trobat, que s’enfila entre la via “del Frank” i les vies d’escalada esportiva que hi ha a l’esquerra. Només hi abandonen un tascó. Una setmana més tard ja se’n coneix una repetició. La cara oest de la Panxa del Bisbe, ha estat també, objectiu de nombroses activitats. Per una banda, Jordi Esteve, després d’un any d’intents repartits en quatre dies, aconsegueix repetir “Pecata Minuta” (Abo- 7b). La prova sempre per sota i finalment l’encadena ficant peces. Al mateix dia, Gerber Cucurell també s’endu una segona repetició: La Panxa Contenta, una via oberta per Jaume Clotet (A3) i alliberada al cap d’un temps per Raül Sauco, després d’assajar-la amb la corda per dalt i d’instal·lar prèviament el material (alguns pitons). Gerber també se la mira per dalt, però l’encadena ficant peces i sense clavar pitons. D'aquesta manera, la via queda cotada amb Abo 7b, i resulta més exposada que la “Pecata”. Uns dies més tard obra amb dos intents, primer amb Germinal Sanchez, i després amb Patty Trespando, “El Techno-Punki Retirat” (ED 6b), un itinerari sinuós, que busca la debilitat de la paret per aconseguir-la amb les mínimes dificultats. Però no tot son obertures i encadenaments avantguardisetes, també es repeteixen vies de fa anys de la mà de Enric Camacho, JMª Alzina i companyia. Itineraris com "Corte Inglés" (MD+ 5+), "Fada Maldí" (ED-6a) o la difícilíssima "Joan Garí" (ED+ 7a) son escalades durant els últims dies. I per acabar, la mai repetida “Míriam” de Patriarques (ED 6b), una de les mítiques de Salvador González, coneix dues repeticions en una setmana. Per una banda la cordada Esteve-Cucurell, entrant per la via "Sabadell", i per l’altre, la cordada de Llorenç de Santa "Seci" i Francesc Carreras, entrant la "Feli" i creuant la tirolina.

.

Fotografia superior: una imatge durant la primera ascensió de "El Techno-Punki Retirat". Fotografia inferior: "Panxa Contenta". (Fotògrafs: Germinal Sànchez i Santi Martos respectivament).

Panorama actual de la paret oest de la Panxa del Bisbe:

1. Panxa Contenta (Abo 7b) 2. Pecata Minuta (Abo- 7b) 3. Patatas con Beicon (7a, i ED- 6a) 4. El Techno-Punki Retirat (ED 6b) 5. Dr Tricornio (A2+ o 6c) 6. Majer Jofer (ED- 6a)
.

(Fes click per veure la ressenya amb gran)

La Panxa del Bisbe

Majer Jofer

.

.(Fes click per veure-la amb gran)

.

No es tracta d’una imatge de fa més de cinquanta anys, sinó d’una ascensió feta en un clorós dissabte de maig del 2009. La fotografia en color estava bé, però retocada en blanc i negre, li dóna un toc romàntic que la fa bastant més bonica. Els dos escaladors s’enfilen per la “Majer Jofer” (ED- 6b) de la Panxa del Bisbe, una via pràcticament desequipada oberta ja fa més de vint anys. Una bona mostra que ens ensenya que l’esperit purista ja fa anys que existeix; el primer llarg, per exemple, és el més difícil i només té un pitó. No tot eren burinades abans, també hi havia esclaladors amb classe...

Fotògraf: Santi Martos

Acantilaos de Tomason

Maremagnum
.

Després d’haver escalat “El Espolón de las Gaviotas” (vegeu l’article anterior), ens dirigim cap al Est vorejant els penya-segats per cercar noves aventures. La troballa és increïble; una paret llisa d’uns 40 metres, amb una fissura que la ratlla de dalt a baix. Dos dies més tard tornem per abordar-la; el resultat és “Maremagnum” (ED+ 7a), una línia per somiar, de roca duríssima i molta continuïtat, en un ambient grandiós. Per escalfar escollim la paret de la dreta, on obrim un itinerari sobre una roca fosca i plena de forats, que l’anomenem “Esponja Negra” (D+).

Segurament que els “psicobloquers” més fanàtics es preguntaran si en aquesta zona és possible practicar-hi la seva modalitat. Hem de dir que de psicobloc no hi entenem gaire, però hi ha alguns inconvenients. En primer lloc, la majoria de penya- segats, son molt alts (40m o més) i el mar cantàbric és molt violent. Caure a l’aigua en un dia normal –a més que és molt freda- implicaria ser escopit immediatament contra les roques. Hi ha alguns sifons perillosos. Per altre banda, la majoria de parets son verticals o poc desplomades i a la base dels penya-segats hi acostuma a haver un sòcol de roca. Això no vol dir que no es pugui fer psicobloc en algun racó, algun dia de mar tranquil, però en general, el lloc no s’hi ofereix gaire.

.

Maremagnum (fes click per ampliar)

L'Esponja Negra

Acantilados del Infiernu

Espolón de las Gaviotas

Molt a prop de la vil·la de Ribadesella, trobarem la zona dels “Acantilados del Infiernu”, uns grans penya-segats de calcàri, amb tallats verticalíssims de 50 a 80 metres d’alçada, que arriben directament al mar. Entre tot el rocam visible, hem escollit una impressionant agulla. L'escalada és imponent; l’espetec de les onades contra la roca, juntament amb el gran ambient que ofereix l’esperó nord, provoca sensacions molt difícils d’experimentar en altres llocs.

Descripció del itinerari: dificultats ED 6c
Per accedir als penya-segats heu de sortir de Ribadesella direcció a Llanes i agafar la segona carretereta que es desvia cap a l’esq. Seguiu-la fins a una casa on es pot aparcar el cotxe. Des d’aquí arribareu fàcilment als penya-segats en poca estona, on veureu, anant cap al E, la esmentada agulla .
Per arribar al inici de l’escalada heu de fer una desgrimpada fins al collet que separa l’agulla (bloc encastat) i pujar per la paret S; flanquegeu per una bústia cap a l’esq i enfileu-vos per la placa grisa fins al cim (4º). Al cim hi trobareu un ràpel. Baixeu uns 15m per l’aresta N fins a una mica de relleix, i munteu un altre ràpel de 40m. Baixeu per l’esq de l’esperó, fins arribar a un nínxol, just a sobre del desplom (pitó, R0).
Ataqueu l’esperó pel centre, amb l’ajuda d’algunes fissures, fins arribar a un tram llis (aquest tram es pot evitar per l’esq de l’esperó). Fent un flanqueig difícil cap a la dr, aconseguireu una fissureta que permet la protecció. Continueu amunt, uns metres més, i sortiu per l’esq. Pugeu cap a l’aresta que porta al cim.

Los Gorgs de Benante

Encadenant a vista
:

Jordi Esteve ja porta unes setmanes enfeinat amb un dels seus projectes montserratíns, però amb tanta borratxera de conglomerat, fa un parèntesis per visitar la pissarra de la Vall de Cardós, on aconsegueix escalar a vista una de les vies més impressionants de la zona; "Trance" (Abo- 7a), tot un llarg de 38 metres, obert al 2007, amb seccions força tècniques i alguns trams difícils de visualitzar. Patty Trespando en pren les fotos.

.

A les fotos sup, uns moments de la secció clau de "Trance"; foto inf "escalfant" al "Poder de la por" (ED 6b), fins ara, la via més assequible de la paret.

(Fes click per ampliar les imatges)

Nova obertura al Berguedà
.

Adria Chueca i Noel Alonso ens informen d'una primera ascensió a la zona del Picancel; obren "La Quartera i l'Indi Crack", una de fissura d'uns 20m i dificultats de 6c, on caldrà dur friends del 0,75 al 4. De reunió hi trobareu un rapel instal·lat (pitó i arrel sòlida).

"Malgrat la solitud i escasses dimensions, és una bona opció per a practicar, empotrar i disfrutar. Loalitzacio: Pista de Cal Rosal-Fuives-santuari de la Quar (Bergueda). Toparem amb ella de cap a mà esquerra després de seguir una pista en estat regular però transitable uns 2km direcció al Santuari. Parquing, aigua i ombra (ideal per a dies calorosos)."

.

Fotografia de Patty Trespando

.

. .
El contrallum retalla la silueta d'un escalador assegurant-se a la roca amb un friend que entrarà en un emplaçament perfecte. La felicitat de l'individu en poder-se protegir es fa notar. Una imatge senzilla, amb un toc romàntic, que aconsegueix transmetre molt bé l'escència de l'escalada tradicional. (Fotografies preses durant la primera ascensió de Lo Quer, Vall de Cardós).

.

Roca Alta

Factor X 140m ED 6b
.

Xavier Dorca i Marcel Garrell obren Factor X, una via totalment desequipada a la Roca Alta de Vilanova de Meià. Comença per un diedre a la dr de la via Plurabel i després d'un flanqueig, aprofita el mur que hi ha a la dr de la via Metal Gear. Caldrà portar 8 pitons variats, tascons petits, microfriends i camalots fins el nº2.

.

(Feu click per ampliar la ressenya)

Vall de Cardós

Filmant a la Llosera

Pau Martí filma una repetició de la via Slate (ED 6c) a la Llosera, Tavascan; una paret de pissarra amb un primer tram de fissura i un final "curiós".

Alto Sobrarbe

Noves vies a Sin, la més difícil

"Engany de l'Assaig" (Abo+ 8a)

.

Escalant el Pentagrama (foto: Patty Trespando)

Al costat dret, del riu que puja cap als pobles de Sin i Serveto, hi desfilen unes plaques llises d'un calcàri rar i excepcional. Aquest mes de març, s'hi han traçat algunes vies d'escalada neta, la més difícil L'Engany de l'Assaig (Abo+ 8a), un dels itineràris més exigents del país en aquest estil. Va ser encadenada per Gerber Cucurell després de tres dies d'intents. La clau ha estat superar una placa llisa on el moviment més dur és un llançament a una petita regleta roma; per sort aquesta secció queda ben assegurada gràcies a una petita fissura on hi caben tres tascons. Altres itineràris són: La Insoportable Levedad del Ser (Abo 7a), bastant més fàcil de grau però molt més exposada o el Pentagrama (ED+ 7a), una via fantàstica que ofereix un assegurament molt bo i una escalada molt peculiar gràcies a les extranyes formacions de la roca.

1. L’hora del pati ED+ 6b
Aquesta és una variant de la via següent, potser més exposada, que busca una entrada més fàcil per l’esq de l’esperó. Comença just a l’extrem de la vira.
(Tascons, algun friend mitjà i alguna baga)
.

2. La insoportable levedad del ser Abo 7a
Un començament molt exposat i de passos difícils, on una caiguda podria tenir conseqüències, dona pas a unes plaques increïbles i amb un assegurament acceptable.
Ataqueu l’esperó pel centre fent un primer pas de llançament (expo) i pugeu per la placa buscant el millor camí, primer a l’esq i després a la dr (algunes esquerdes permeten l’assegurament) per anar a buscar un petit relleig herbós. Continueu recte amunt per anar per atacar la placa final fins arribar als matolls on hi ha la reunió (tascons i pitó).
(Tascons, algun friend mitjà i alguna baga)
.

3. L’Engany del Assaig Abo+ 8a
Increïble traçat de dificultats molt concentrades on, per sort, el moviment més difícil queda ben assegurat. Durant la primera ascensió, els primers cinc metres es van escalar amb una corda anclada a les fissures que hi ha a peu de via, una mica més a la dr del punt d’atac.
Ataqueu la placa que hi ha a la dr de l’esperó: Pugeu per un sistema de regletes per anar a buscar una fissureta vertical que permet l’assegurament. Llanceu-vos a unes preses romes i passeu a la dr per anar a buscar unes fissures que us permetran arribar a un petit relleix a la dr, i continuar per la via Pentagrama.
(Tascons petits i mitjans)

.

4. El Pentagrama ED+ 7a
Escalada de bona protecció, amb un últim tram tècnic i delicat.
Pugeu fins a un pont de roca i passeu a la dr seguint les fissures discontínues per anar a buscar el peu d’un mur més vertical. Continueu tot recte amb l’ajuda de fissures horitzontals fins a una última fissura (pont de roca). Pugeu-hi dempeus, passeu a la placa de l’esq (fi) i un altre cop amunt fins arribar als matolls on hi ha una reunió (tascons i pitó).
(Tascons i friends mitjans)
.

5. Empezamos Bien Abo- 6c
Itinerari molt tècnic, exigent, i obligat on la secció més difícil es troba abans d’emplaçar la primera assegurança a cinc metres del terra. Porteu uns bons peus de gat.
Aquesta via s’enfila per una espècie de diedre obert i sense fissura: entreu-hi per la dr i passeu al centre del diedre obert on hi ha, a l’esq, uns foradets que us permetran assegurar-vos (fi). Continueu pel diedre obert i finalment sortiu per l’esq mitjançant una formació que permet arribar en un relleix. Continueu pel terreny fàcil fins a un arbret que fa de reunió (baga i mosquetó).
(Tascons petits i mitjans)

.

6. L’Estaticient MD 5

Escalada de presa bona però de protecció no sempre fàcil. Alguns trams es troben bruts de terreta.
Des del punt més baix pugeu pels forats, primer recte, i després anant cap a la dr, per anar a buscar una formació de forats que puja en diagonal a la dr, just al marge de la paret llisa. Després passeu a l’esq agafant un relleix horitzontal, i un altre cop amunt fins a la reunió (tascons i pitó).
(Tascons i friends mitjans i grans)

.

Aleix Mateu escala L'Estaticient, la proposta més assequible del sector (foto: Patty Trespando)

Més apostes pel trad montserratí

"El Hombre de Bronce"

.

(Fes click per veure la imatge amb gran)

Jordi Esteve ens sorprèn de nou, amb un dels encadenaments més difícils sobre proteccions recuperables del massís de Montserrat: escala el Hombre de Bronce (Abo 7b) a la cara sud. A diferència de Pecata Minuta, la única via fins ara de la mateixa dificultat en aquest estil, el Hombre de Bronce es tracta d’un problema concentrat amb pocs moviments (la via té uns 15 metres). L'exposició, que es fa notar en alguna secció, així com la dificultat de visualitzar la part superior de l'itinerari, son dos factors decisius per catalogar la via de "Abo".

Jordi utilitza dos Craspads, els camalots #2 i #0,75, els aliens verd i vermell, i un friend estret (mida 0,75 de BD).

Escalada neta al Parc Nacional
.

Josep Rigol ens informa d’algunes obertures d’escalada neta a la zona del Parc Nacional de Sant Maurici que es van dur a terme entre el 1989 i el 1999. Les ressenyes que ens ha facilitat, son les originals. Feu click per ampliar-les.

.

.

(fes click per ampliar les ressenyes)

Agulles

Ke no nos falte...

La zona de les Agulles de Montserrat, és sens dubte la regió que va marcar els orígens de l’escalada al nostre país. Els escaladors dels anys trenta i quaranta pujaven per les parets sense foradar la pedra i aconseguien els cims, buscant, de forma molt intel·ligent, el millor itinerari que els oferia la roca. Al agost del 2000 Natàlia Cruellas i Joan Vergara, un aperturista incansable d’aquesta regió, van escalar la paret oest de la Vespa seguint la ètica de les primeres generacions. El resultat va ser Ke no nos falte (40m ED 6b), una via oberta amb friends, tascons i un pitó. La setmana passada, nou anys després de la seva obertura, amb el Jordi en varem poder fer una primera repetició (encara que això no se sap mai). Poca broma amb aquesta via! El compromís és accentuat, i la mestria dels seus oberturistes es fa notar. El nom de la via està dedicat a la falta de material que tenien Joan i Natàlia per poder obrir la via en un sol llarg, i evitar el flanqueig que va a buscar la reunió de la via SAME.

(Fes click per ampliar la ressenya)

Topo:
Atac: Cal pujar per la canal de la paret oest de la Vespa fins arribar gairebé al final. L’atac se situa a l’alçada d’unes soques tallades, just a sota d’un ressalt.
1. 20m 6b. Pujarem en xemeneia i passarem a la paret de la Vespa per anar a buscar uns forats. Flanquegem lleugerament a la dr. per anar a cercar un terreny bastant ric de preses i tot seguit guanyarem alçada fent un pas delicat (expo) per situar-nos a sota de la petita balma on ens podrem assegurar. Sortim per la dr. i flanquegem fins arribar a una sabina (via SAME) on hi farem la primera reunió.
2. 20m 6a. Sortiem flanquejant a l’esq. per anar a buscar una fissureta de roca delicada (pitó al inici). Cal seguir-la fins al cim.
La graduació inicial dels llargs era de 6a i 6b respectivament. Hem pensat que seria millor 6b i 6a. És interessant saber-ho.
Material necessari: friends estrets (mida #1 i #2 de BD) o tricams equivalents, tascons, microfriends preferiblement cam C3 (#1 i #2) i bagues per merlets.

Joan Vergara ens va acompanyar durant la nostra repetició. Apart de ser un plaer contar amb la seva presència, s'ha de dir que ens van ser de gran ajuda les seves indicacions, així com el suport moral del Harri.

Tremadog

Fingerclicker (E4 6a)

.

Tremadog és una petita ciutat i una zona d'escalada situada al NO del País de Gales. La gran llanura dels prats contrasta amb les parets de diorita que emergeixen per sobre el bosc. Un lloc idiclic. John Ratclife, un habitual de la zona em va acompanyar a "Finguerclicker" (E4 6a) i, la veritat, és que no hi ha res com anar amb un local, que sempre sap quines vies agradaran als nouvinguts. Aquest itineràri és un dels més interessants que vaig poder escalar a la Gran Bretanya: dos llargs nets de material, roca dura, moviments preciosos, fissura, placa, aresta... La via perfecta.
.

A la imatge Gerber Cucurell encadena el segon llarg de la via. (Foto: Ferran Martínez)

Pallars Sobirà

El Totem
.
Molt a prop de l'afluencia del Noguera de Romadriu amb el Noguera Pallaresa hi ha aquesta roca anomenada el Totem, on s'hi han obert, recentment, alguns itineraris d'escalada neta. Dificultats de 6a a 6c, arestes, fissuretes i una roca molt diferent...
Foto: Patty Trespando

Cingles de Gotzera

"Diedre dels Berguistans"
.
Ricard Darder, Amadeu Pagès i Adrià Chueca bategen un nou itineràri sense expansions als Cingles de Gotzera: el Diedre dels Berguistans, un nom dedicat a les antigues tribus iberes del Berguedà. La via té 210m, 6b i amb 2 passos d'A2 que també es poden resoldre en lliure (6c/7a).
llLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL
...............................(Fes click per ampliar la topo)
.
Topo:
Linia més evident al centre d'una paret formada per dos contraforts. La part esquerra és la de més altura i verticalitat i, l'aspecte, molt més vertical i atreïent que la part dreta del cingle.
Atac: Inici evident al peu del diedre central, a l'esq. d'una petita bauma.
L1: Fisures a protegir si s'escau (5+), pitó a l'inici i dos ponts a la resta. R1 petita repisa (neta).
L2: Petit flanqueig per superar el desplom (3m). Seguir per una bona fisura (pont de roca) i, atacar la xemeneia atlètica (6a+). R2 àmplia repisa (neta).
L3: Artifo de tràmit (2pa o 6c/7a en lliure) i, passar per la dr. d'un arbust per agafar la xemeneia (6a). R3 penjada, útil Cam 5 o portar un bon tasco de fusta (XL) o similar.
L4: Continuar per la fisura i, un cop perd inclinació (pitó), superar dues panxetes "canalderes"(6b) en tendència a la dr. R4 en un gran roure.
L5 i L6: Sortida bruta per la canal. Amb temps i llum valdria la pena buscar-li una alternativa, però és una sortida "còmode" si vas cansat i sense frontal.

Accés: Des del castell de Roset. Vilada.
Descens: La canal que separa els dos contraforts, plena d'arbustos, és utilitzada pels caçadors per pujar i baixar del cingle. Comenten que hi ha un cable d'acer de dalt a baix per facilitar-ho. Si algú té clar que no vol caminar de tornada, al Bar l'Arç de Vilada pot imformar-se de com es troba.
Material: Repetir fins cam 3 un 3,5 un 4 i un 5, 8-10 pitons variats, tascons, algun excèntric gros i baguetes.
.

El Paradís de la Imaginació

Jordi Girben ens envia aquest document de la zona del Castro Valnera, el cim més alt de Cantabria. Com diu ell "només promeses, cap via". Tot un sòmni per les generacions de l'escalada neta...
.

(Fes click per ampliar la imatge)

La Trona

Un Progecte: A3 o 8?
.

:
Gil Furriols ens envia aquesta foto intentant un gran projecte: alliberar la “Directa a la Trona”, una fissura desplomada, oberta ja fa anys, amb escalada artificial (A3). Gil comenta que podria ser més de 8a, amb la dificultat afegida d’haver d’emplaçar els friends. Per alte banda Gil, està buscant una entrada per evitar els tres parabolts que hi ha i, així, aconseguir una via més pura. Tot un repte i, més, tenint en compte l’escassetat que hi ha, en aquest país, de vies desequipades amb un grau tant elevat.

La Colomina

"La Millor Fissura del Pirineu"
..

Al estiu del 2006 Marc Ollé va descobrir un sector de grans possibilitats molt a prop de l’estació superior del telefèric d’Estany Gento. Entre totes les possibles línies hi havia un fissura de 30 metres que ratllava la paret semi desplomada que hi havia més a la dreta. La va netejar i li va instal·lar una reunió, batejant-la aixi com “La Millor Fissura del Pirineu”, un gran projecte que va ser encadenat un any més tard per Isaac Cortès, graduant-la de 7c. Al cap d’uns mesos Pol Ordeig va aconseguir fer-ne una segona repetició i en va confirmar el grau. Tot i això, aquestes ascensions, s’han fet encadenant la via amb les assegurances instal·lades. Possiblement, encadenar-la ficant peces, augmentarà la dificultat proposada.
És difícil de dir, si aquesta fissura és “la millor”, perquè de fissures n’hi ha moltes i de molt maques, però el que si que és cert és que aquesta és una gran via i, també que és dels pocs itineraris de protecció natural que aconsegueixen una dificultat tant alta en aquest país.

Certescan

Roques de Serralló
.

(fes click per ampliar la topo)

.
Aquesta paret, situada al cor de les valls de Tavascan, ens ofereix diferents traçats de dificultats ven diverses sobre una pissarra generalment dura i de formacions variades, molt poc usuals en aquest tipus de roca. Hi existeixen vies de gran qualitat com “El Mon Altre” o “La Tita” i, un gran projecte d’escalada tradicional extrema: “Narwal”, un desplom de 25m i 7c, que de moment només s’ha encadenat amb la corda per dalt. Tot un examen psicològic per als més atrevits. Per altre banda, a la dreta de la paret, també s’hi troben traçats d’iniciació, on la protecció sempre és agraïda. Tot un raconet on els amants de l'autoprotecció sobre roques metamòrfiques hi trobaran el seu encant. Cal però, evitar els mesos d'hivern degut al fred intens i les gelades. No hi toca el sol.

Accés: Des del poble de Tavascan seguir la pista que va en direcció al Pla de Boabi fins a trobar-se amb el trencall a mà esq. que puja cap a les bordes de Guidal. Continuar per la pista uns 300m més i baixar per uns prats fins al riu. Creuar-lo per un pont i, a l’altre banda, pujar recte amunt pels prats i entar al bosc per agafar un senderet molt poc fressat que puja en diagonal a l’esq. Seguir-lo durant uns 10 minuts fins a una tartera de grossos blocs que hi ha just a sota les roques.

La Franja Taronja 40m ED+ 6b
(2008)
Pujar pel diedre herbós que hi ha a l’esq. de la paret fins a la segona terrassa herbosa (fàcil). Des d’aquest punt, elevar-se per una franja de quars de color taronja que puja en diagonal a la dr. fins arribar a la característica llastra de la via “El Món Altre” (expo). Continuar per aquesta via fins al cim.

1. El Món Altre 40m ED 6c
(2007)
Gran via que s’enfila pel centre del mur de roca polida que hi ha a l’esq. del sector.
Pujar fins a un arbret clavat a la roca. Sortir per l’esq. i després recte fins a uns forats bons. Seguir els forats, primer recte i després en tendència a la dr., fins a un últim forat. Tornar a l’esq. per agafar una llastra molt bona (pas llarg) i continuar recte fins que la paret s’ajau. Amb 10m més s’arriba al final (fàcil).

2. L’Aresta Afilada 25m Abo- 7a
(2007)
Marcada aresta just a l’esq. del “Diedre Central”. L’assegurament és complicat. Uns friends col·locats al diedre protegeixen, d’aquella manera, la secció més difícil. Per altre banda, a mitja aresta hi entra un C3 nº0. Exposada.

3. Diedre Central 25m D+
(2007)
Evident diedre al centre de la paret. Quan s’arriba a sota el sostre que hi ha al final se surt per l’esq.

4. Fissura 25m ED- 6a
(2007)
Petita fissura paral·lela just a la dr. del “Diedre Central”. Quan s’arriba a sota el sostre que hi ha al final, es continua recte per la fissura desplomada.

5. La Tita 25m ED 6b
(2007)
Marcada fissura a la dr. del “Diedre Central”. A mig fer hi penja una pedra punxeguda que sembla que hagi de caure. Però no cal patir perquè no hi ha manera d’arrencar-la i, va la mar de bé per agafar’s-hi. El pas més delicat està a l’entrada de la fissura, alhora d’introduir-se a dins d’una forma de “V”.
Reunió rapelable: pitó, tascó i arbust.

6. Narwhal 25m 7c (amb la corda per dalt)
(2007)
Grandiós itinerari que s’enfila pel mur desplomat just a la dr. de “la Tita”. En espera que algun dia algú la pugui encadenar de primer. Podria ser MAbo.
Atac: Des de sobre un bloc característic que hi ha a la base.
Pujar recte i després a la dr. per anar a buscar una gran llastra invertida. Seguir-la per sobre fins al seu extrem, pujar 1m i trencar a l’esq. cap a una espècie de diedret de roca molt dura. Seguir-lo, (pas clau i P), fins que s’ajau a sota del següent desplom. Continuar pel desplom en tendència a la dr. i més amunt un altre cop cap a l’esq. fins a la reunió de “la Tita”.

7. Living Pallars 20m ED 6b
(2007)
Via que va a buscar la fissura invertida que flanqueja per sota un sostre que hi ha a la dr. de la paret. Blocs inestables i roca delicada per arribar a sota el sostre.

8. El Trencaclosques 15m ED+ 7a
(2007)
Aresta desplomada a l’esq. del “Diedre”. Dificultat concentrada amb pocs moviments i a vegades sobre blocs perillosos.

9. Yo la vi dobladà 10m D
(2007)
La via segueix la mateixa aresta que la via anterior però per la placa de la dr.

10. Diedre 9m BD
(2007)
Marcat diedre a la dr. de la paret.

.

Oriol Baró encadenant "El Món Altre"

Cilindre de Marboré

Via de la Paret Nord-Est
.

.
Aquesta via és una gran clàssica del Pirineu, tot i que és poc concorreguda degut a la seva llunyania. La llarga aproximació des de Pineta, les dificultats de la paret i l’alçada del cim, fan que aquest itineràri es converteixi en una ascensió de gran envergadura. La roca és un calcàri molt castigat per les condicions de l‘alta muntanya, de morfologia ben diversa i d’una gran adherència. La via es va obrir sense expansions tot i que els francesos ja hi han instal·lat algun espit. També trobarem alguns claus abandonats. Per repetir-la cal portar encastadors diversos i bagues llargues.

Dificultat: 200m MD
PA: J. Bescos i R. Muntaner (1957)
Atac: a la dr. de la paret. Entrar flanquejant per una tartera suspesa que hi ha a sobre d'un ressalt, fins al peu d'una fissura vertical (R0). Escalar-la (4) fins a una vira horitzontal (R1). Flanquejar a l'esq. i un altre cop amunt per una altre fissura (5+, pitons) que mor en una altre vira (R2). Superar el mur que hi ha a continuació per un diedre situat més a l'esq. (4) fins arribar a la gran escletxa horitzontal que divideix la paret en dos (R3). Flanquejar a l'esq. (fàcil) fins a situar-se a sobre d'un gran bloc (R4). Continuar recte amunt per un tereny descompost fins arribar a una fissura que s'arqueja cap a la dr. (5). Seguir-la fins a un petit relleix (R5). Cotinuar pel gran diedre (5) i, al cap d'uns 20m abandonar-lo, flanquejant per unes llastres, per anar a buscar la base del diedre que puja obliquament a la dr. (R6). Escalar dit diedre (4+) fins al seu final, on hi ha un replà de pedres soltes just a l'esperó (R7). Pujar per la dr. del fil de l'esperó (4) fins arribar al fial de la paret (R8). Continuar fins al cim per un terreny molt fàcil.
Descens: Baixar en direcció S, primer a peu i, després fent alguna desgrimpada fins arribar a la bretxa sud del Cilindre. Continuar per la tartera que hi ha al E fins arribar al Llac Gelat.

Paret de l'Aèri

Records de la primera ascensió
.

Els membres del TiM que van vèncer la paret: (d'esq a dr) Camarasa, Coromines, Alaix, Camps i Izquierdo. Aquesta l'anomenen la foto dels coixos.

.

Durant els anys quaranta les corades més punteres del país es fixaren amb la Paret de Sant Jeroni (dita actualment Paret de l’Aèri), l’estimball més gran i impressionant de la muntanya de Montserrat. L’any 1941 la cordada Pany i Ferrera aconseguia la meitat inferior de la paret arribant fins a la “Plaça Catalunya”, però allà va desistir degut a les dificultats del terreny. Moltes altres corades intentaren la paret amb a i no és fins al 1948 que un equip d’escaladors Sabadellencs membres del TiM (Terra i Mar) n’aconsegueix la primera ascensió.
Com que aleshores només podien escalar el diumenge, havien de guanyar temps com fos i, l’equip de Terra i Mar va preferir descendir per una canal de l’esquerra per arribar a la “Plaça Catalunya” i així estalviar-se d’escalar els primers cent metres de la paret i, poder atacar amb rapidesa la part superior. Durant varis diumenges els TiM van anar avançant metres i fixant cordes per la fissura central, però un dia van arribar en un punt que no podien continuar. És impossible, digueren. Aleshores Lluís Coromines un jove escalador de només 16 anys arribava a “Plaça Catalunya” per ajudar a portar material, quan es va trobar amb Alaix i companys. “És impossible, no es pot pujar més amunt”, digueren a Coromines, però el jove escalador va demostrar tant entusiasme que Alaix digué: “que ho provi si vol, que ell és jove i pesa poc ”. Llavors Coromines va encapçalar la cordada i penjant-se d’uns galzerans escanyats amb filferro va aconseguir superar el pas "impossible". A partir d'allà la fissura es va fer més fàcil de pitonar i varen poder seguir amunt. Però ja cap a dalt de tot Coromines es va trobar en una situació desesperada: a punt de sortir de la paret, les dificultats eren acusades i estava a punt de caure. Just a sobre seu hi tenia una sabina, va fer un salt i s’hi va agafar salvant-se pels pèls . “Allà vaig fer una animalada molt gran” diu ara.
Així doncs, el dia 11 del Juliol del 1948 Lluís Coromines, Josep Alaix, Jaume Camarasa i Florentino Izquierdo van aconseguir vèncer la paret més temuda de Montserrat sense clavar ni un sol burí. Les repeticions posteriors no entenien com els escaladors del TiM van poder passar per allà i molts van fer servir burins per poder repetir l’itinerari. Fa poc aquests burins es van substituir per parabolts...

.

.
Itineràri seguit pels primers ascensionistes. En el flanqueig cap a Plaça Catalunya hi havia un pas empipador, comenta Coromines.

Serrat del Moro

"Hard Grit"
encadenada i decotada

Ferran obrint el llarg clau de la via.

Al novembre del 2007 Ferran Martínez obria el llarg clau de la via "Hard Grit" al Serrat del Moro, en aquell moment, una de les escalades en lliure més exposades de Montserrat (Abo- 6c). Una caiguda a la part superior podía acabar 25 metres més avall arrancant ploms triangulats i puntes de pitó. Ferran va aconseguir escalar el llarg en lliure però no al "rotpunkt" ja que va fer tres punts de repòs. L'encadenament de tots els moviments va quedar pel que anava de segon. La via es va graduar amb Abo- per la precarietat de les peces de protecció.
Avui, un any més tard de la seva obertura, el Pollito i jo (Gerber) l'hem repetit. El Pollito ha aconseguit fer el llarg amb dos punts de repòs i, jo aprofitant que el llarg estava muntat, li he fet uns topropillos de porug i després l'he encadenat de primer posant seguros. Segurament ara ja no es tracti d'un Abo- sinó d'un ED+: quan el Ferran va obrir aquest llarg no tenia tricams ni camalots XXL. Nosaltres si, i gràcies això l'hem pogut escalar amb més seguretat. També hem retirat un plom i l'únic pitó (per accident) que hem reemplaçat per un tricam entrat a cops i que s'ha quedat allà perquè no es podía treure. Total, que ha quedat un llarg preciós, més net i, no tan "kamikaze" com abans.

(Fes click a la topo per ampliar)

TOPO: Començar a la dr. de "Mas Brullet" pujant en xemenèia per la part dreta del "menhir" adossat (5+) fins arribar a un bon replà a la base del dau que hi ha a sobre el "menhir" (R1). A mitja tirada hi ha un burí d'un intent que entra per l'esq. i, a la reunió dos espits (?). Sortir de la reunió flanquejant a la dr. per anar a buscar el llavi (tricam a l'esq. del llavi). Des del tricam, pujar lleugerament a la dr. fins a un repòs (6c) i, continuar, més o menys en línia recta, potser un pèl a l'esq. fins a un altre repòs (2 ploms junts). Seguir recte amunt fins a una repissa on hi ha una reunió de burils (R2: Àngel de la Dansa). Sortir de la reunió flanquejant la vira cap a la dr. (2 b) fins arribar a una fissura vertical, pujar 2m i un altre cop cap a la dr. per la placa (6a). Quan el terreny ho permet, cal tornar a pujar amunt fins a una reunió d'espits d'una possible festa del paca (R3). Des d'aquí es pot continuar pel diedre de "l'Integral Borinot" o rapelar.

Material a portar: un friend de 3 lleves (mida 0,5 de BD) Camalots del 0,75 al 5, algun microfriend i tricams mitjans, sobretot dues cordes i també una baga per triangular els dos ploms de la part superior i una cinta dicipadora.

Intent a "Pecata Minuta"

Jordi Esteve intenta "Pecata Minuta" (Abo 7b), una via oberta per sota i només amb friends i tascons, que s'enfila pel gran desplom que hi ha a la cara nord de la Panxa del Bisbe.

Un friend del 0,5 ficat en una pedra de quars va aguantar aquesta caiguda. (Filmació: Santi Martos)

Els Tres Pilars del Monastero

"Pilar Dret"

200m ED 6c i A1 (2pa)

.

.

Magnífic itineràri alpí sobre un granit excel·lent i fissures de pel·lícula. Oberta només amb friends i tascons. Els dos passos d'A1 seran fàcils d'alliberar.

PA: F. Martínez i G. Cucurell (2006)

Començar uns metres a la dr. del punt més baix del pilar. Pujar per unes rampes fàcils i en tendència a l'esq. (3) fins a un petit relleix a la base del fil de l'aresta de l'esq. (R1). Pujar per l'aresta (6b) superar un sostret (A1 2pa) i continuar per l'aresta (6a) fins a un bon replà (R2). Atacar la primera fissura vertical que hi ha a la dr. (6c) i continuar per uns diedres més fàcils en tendència a l'esq. fins a un petit relleix (R3). Sortir per les fissures que hi ha a la dr. (6b delicat) i més endavant fer un gir a l'esq. per anar a buscar un diedre fàcil (R4). Escalar el dierdre (4) que desemboca a la cresta (R5). Seguir la cresta fins arribar a una bretxa des d'on es pot baixar per la tartera que dóna al nord, o continuar fins al cim amb una grimpada.

.

L'aproximació s'ha de fer des de Sant Maurici. Cal remuntar tota la vall de Monastero fins arribar al final que és on hi han aquests tres pilars. Calcular unes 4 hores des de l'aparcament del parc nacional. Hi ha un bivac arranjat a peu de paret just a sota d'una gran llosa.

.

....................Recuperant el 3r llarg

Nova via a l'Agulla dreta de Picamill

"Tito Puente i s'es Timbales"

.
Adria Thueca i Arç Puig obren una via sense expansions a l'Agulla dreta de Picamill, un d'aquests raconets verges que hi ha amagats pel Berguedà. La via té 125 metres i una dificultat de 6a+ exposadet. La roca és molt bona en general exceptuant la del quart llarg. Ha quedat equipada amb 4 pitons i un pont de roca i per repetir-la cal dur camalots fins nº3, els aliens groc i gris i, algun tascó. Un parell de pitons (U i V) son útils però prescindibles.

Atac: Al punt més baix de l'agulla on cal superar el sostre fisurat per esq. R1 (1p) R2 i R3 són d'arbust.
Accés: Des de Berga o Cercs accedir a la Nou de Berguedà, i dirigir-nos als plans de Clarà des de la rectoria. A mà esq veiem les dues agulles. Una pista forestal ens hi acosta passant per una cadena blanca (tancar-la) fins a un prat amb el mas Can Espanya a mà dreta. Seguir la pista fins que s'acabi. L'aproximació és evident pel coll (30-40 min).

Durant la primera ascenció

Paret de la Represa

L'Edat de Pedra
200m ED+ 6c/A2

L'Edat de Pedra 200m ED+ 6c/A2 (P.Ordeig i G.Cucurell al 11/2007)
Via oberta sense expansions. Aconsegueix la desplomada paret amb un sinós traçat que busca els punts dèbils per no haber d'espitar. Una retirada a partir de la R3 pot ser molt dificultosa. Portar 10 pitons (1KB), ganxos i empotradors. Trobarem algun pitó abandonat. Pendent d'alliberar.
Grimpar la vira herbosa fins a una reunió de parabolts (R0). Pujar en diag. a la dr. (trencat) fins a situar-se a la dr. d'un monolit que forma un gran pont de roca (R1, 4). Elevar-se recte, primer i, després fer un rodeig per l'esq. (6a) per fer reunió a la dr., just a sobre d'uns sostres (R2) Sortir per l'esq. per anar a buscar unes plaques tumbades al peu d'un mur vertical (6a). Atacar-lo per la devilitat que es forma al centre (A2/6b expo) i després a l'esq. fins a un diedre obert (6b/c). Escalar-lo i, anar a buscar uns forats que hi a l'esq. (expo) tornar a la dr. i continuar recte amunt fins a sota del gran sostre (R3). Flanquejar les plaques (6a precàri) fins a sota la forma triangular del sostre (R4). Pujar pel diedre desplomat (6a i A1) superar el sostre (A2) i seguir una fissura que puja a l'esq. fins al peu d'unes plaques. Superar-les en tendència a la dr. (6c expo) per anar a buscar un petit relleix (R5, pitons). Pujar tot recte (6b) superar un petit desplom (A1) fins a situar-se a les plaques grises (pitó i tascó). Continuar recte, primer, i després en tendència a l'esq. (6b expo) fins a sortir de la paret.

Circ d'Escales

Ara que s'acosta l'hivern, presentem unes topos d'un lloc desconegut per anar escalfant motors.

(Fes Click a la foto per ampliar)
.

El Circ d’Escales és un lloc remot i un dels innumerables secrets que s’amaguen a les valls de Tavascan. La qualitat de les seves vies i les moltes possibilitats que té aquest lloc, fan que sigui una zona molt interessant per els amants de l’escalada en gel a tots els nivells. Per altre banda el refugi del Mont Roig està situat molt a prop del Cric i és per tant un excel·lent punt de partida. Per repetir qualsevol de les vies citades cal portar cargols de gel, algun friend i/o tascó i algun cau pla.

Accés: Des de les bordes de Quanca seguir la pista que puja cap el port de Tavascan. A uns 20 minuts de marxa hi ha un camí que es desvia a l’esq. i que avança cap al torrent on hi ha una esplanada dita Pleta Palomera. Creuar el riu i seguir el camí cap al O, entrant i sortint del bosc, fins arribar a una cabana de pastor (Pleta del Fangassal). Seguir pel fons de la vall fins arribar al Circ situat just a sota de la canal central que baixa del cim del Mont Roig. El refugi està situat just a sobre el circ i a la part esquerra. L’horari per arribar-hi és molt relatiu, obrint traça i sense esquís ens pot costar unes 5-6h fins al refugi.

1. Arigato 140m D (J.Rosset, J.Belmonte i J.Julià al 11/2004)
Pendents de neu situades a l’esq. del circ amb algun ressalt gelat.
Començar per la pendent que hi ha a l’esq. d’una franja rocosa. Elevar-se per la pendent fins superar a un curt ressalt entre roques (70º). Muntar la reunió després del ressalt (R1 60m). Continuar per la pendent fins arribar al següent ressalt. Superar-lo (90º) i anar a buscar unes roques a l’esq. per muntar-hi reunió (R2 55m). Sortir cap a la dr. per anar a buscar un altre ressalt i, havent-lo superat, continuar per un diedre a vegades gelat (4º) que surt per la dr. fins al final de la paret (R3 60m).

2. Directa 140m MD+ (P.Gómez i G.Cucurell al 12/2007)
Versió difícil de “Tirant de lo Blanc” sense evitar els ressalts verticals. El primer ressalt té una màxima inclinació d’uns 75º, el segon ressalt, el més vertical, és una cortina de 90º, i el tercer, el més ample, arriba als 70º d’inclinació.
Existeix una variant de l’últim ressalt per la cortina de la dr.: El Cigar (90º) oberta per F.Comadran, R.Sulé i un bomber de la Seu al 01/2007 (via 4).

3. Tirant de lo Blanc 140m D (J.Rosset, E.Navarro i J.Julià al 11/2005)
Via que ataca la gran cascada del circ evitant els dos primers ressalts més verticals, el primer per la dr. i el segon per l’esq.

5. L’Avi Lluís 120m MD (G.Cucurell al 12/2007)
Interessant escalada variada situada a la dreta del circ.
Elevar-se per la cascada que hi ha més a la dr. per anar a buscar una goulotte estreta. Superar la goulotte (85º) i sortir amb mixt seguint una vira cap a l’esq. fins a situar-se al peu d’un marcat diedre. Seguir el diedre fins que s’acaba la paret (4+ i mixt). Després cal pujar obliquament cap a l’esq. per anar a buscar una rampa gelada que arriba al cim.

Altres: A part de les vies del Circ la zona està plena de petites cascades i corredors per tot arreu. Al cim del Mont Roig s’hi poden fer ascensions molt interessants i també elegants descensos amb esquís o taula.

.

Ferran Comadran Escalant "El Cigar"

Roca del Diable

A la paret NO de la Roca del Diable s'hi han obert últimament alguns itineràris d'escalada tradicional. A continuació presentem les vies existents.

. .
1. Allain 100m ED- 6b (P.Ordeig i G.Cucurell al 10/2007)
Via neta de material oberta amb friends i tascons. Segueix un traçat de lògica aplastant pel gran diedre que hi ha a l’esq. de la part més llarga de la paret.
Situar-se per sota del diedre al peu d’unes plaques grises. Atacar-les pel centre (5+ delicat) fins a sota el sostre (creuament amb una via). Superar el sostre per l’esq. primer i, després per la dr. fins arribar al diedre característic (R1 6a). Continuar pel diedre fins que la roca es torna molt descomposta. Passar a la dr. i continuar fins a una repissa allargada (R2 6a). Pujar per la llastra que hi ha al extrem dret de la repissa i, continuar recte per una forma de diedre però sense fissura, de difícil assegurament. Elevar-se el màxim i flanquejar a la dr. fins a la R3 de la via “Excesso” (R3 6b). Continuar per dita via fins al cim.

2. Excesso via equipada amb parabolts. Dificultat dels llargs: 4+, 6b, 6b, 5+, 4+, 3

3. Correllengüa 90m ED+ 7a (A.Egea i G.Cucurell al 06/2006)
Via neta de material oberta amb tascons i friends. Escalada generalment de fissura sobre bona protecció.
Atac: A la base d’una marcada llastra vermella i descomposta que hi ha un centenar de metres a l’esq. del punt més baix. Guanyar la llastra fins a sota d’un petit sostre i flanquejar a l’esq. per la placa fins a la R1 de la via “Excesso” (6a). Situar-se a la dr. d’un petit relleix i remuntar unes fissuretes durant 20m fins a sota d’un petit desplom (pont de roca). Sortejar-lo per la placa de la dr. (pas clau) i, continuar per la fissura fins a sota d’un altre petit desplom. Superar-lo i agafar la fissura de l’esq. que acaba empalmant amb el començament del tercer llarg de la via “Excesso” (R2 7a). Continuar per la via “Excesso” fins al cim.

4. Mínimal 90m ED+ 6c (R.Sulé i G.Cucurell al 09/2007)
Via neta de material oberta utilitzant tascons, friends i un ganxo. Trams de roca delicada o de difícil protecció.
Atac: Igual que la via “Correllengüa”. Seguir una línia de burins fins arribar al forat característic que hi ha al centre de la paret (6a). Continuar per la fissura que s’estira per sobre el forat (ponts de roca) fins a sota d’un desplom. Superar-lo de dr. a esq. i anar a buscar una gran llastra invertida. Flanquejar a l’esq. per agafar la continuació vertical d’aquesta llastra. Muntar reunió al seu cim (6b dur). Seguir la fissura que continua fins que s’acaba. Flanquejar a l’esq. xapant un romaní, fins a unes bones regletes (ganxo). Continuar tot recte per la placa fins a sota d’un sostre des don neixen dues fissures. Agafar la de la dr. que fins a situar-se a sobre d’una gran llastra en diagonal (R3 6c). Seguir la llastra cap a l’esq. fins a empalmar amb començament del tercer llarg de la via “Excesso”. Continuar per la via “Excesso” fins al cim.

La Geganta Adormida

Petita gran paret de calcàri on recentment s'hi han obert nombrosos itineràris. Davant la falta d'informació actual m'he decidit a publicar totes les ressenyes de les vies que hi ha. Cal dir però que és un lloc ecològicament delicat on hi nidifiquen nombroses aus. Per la convivència, és molt important evitar l'època de nidificació i sobretot les zones on s'hi observen nius (part dr. de la Cara de la Geganta sobretot). Passar desaparcebuts és bàsic. Es divideix en dos sectors: "el Pit" (el de la foto) i "la Cara", una paret més curta situada a l'esq. "del Pit". Proximament es publicarà la guia de Collegats on hi haurà una informació més completa i detallada.

1. Descens

2. "Petit Diedre" 100m ED 6c (P.Gómez i G.Cucurell al 03/2007)
Via neta de material, oberta amb tascons i friends.
Dels tres grans diedres que ofereix la paret de la Geganta aquesta via ataca el de més a l'esq. que és el més curt. Escalar un primer llarg fins a una figuera (4+), seguir la fissura (6c trencat) i continuar per tot el diedre de roca gris fins al final (R2 55m). Evitar el terreny desplomat per les plaques de l'esq: començar per un diedre obert i flanquejar a l'esq. pel mig de la placa (delicat) fins que el terreny ens permet tornar a guanyar alçada per arribar a un bon relleix on hi ha una gran sabina (R3 6b). Sortir per una fissura que hi ha a la dr. de la sabina (6a) fins a desembocar a un terreny fàcil on s'acaven les dificultats.

3. "El Gegant del Pi" 120m ED 6c/A2 (P.Ordeig i G.Cucurell al 11/2007)
Via neta de material, oberta amb tascons i friends. S'eleva pel mur que hi ha entre els diedres "Petit Diedre" i "Orbital". Pendent d'alliberar.
L'atac és evident, a l'alçada d'un gendarme adossat a la paret. Escalar el gendarme per la seva dr.(5) i atacar la paret per una marcada fissura (6c) que acava en un gran forat (R1). Sortir per l'esq. del forat (6b de bloc i expo) i continuar pel diedre evident fins a desembocar a unes plaques (possible reunió). Flanquejar les plaques en diagonal a l'esq. fins arribar a la base d'un diedre-fissura (R2). Seguir el diedre-fissura (6a) fins a situar-se a un gran forat a la base del desplom final (R3). Anar a buscar el desplom per una zona de forats i, passant pel derrere d'un gran pont de roca característic (5+). Continuar en A2 (4pa) i després per un diedre gris i obert (6b). Acabat el diedre s'acaven les dificultats.

4. "Orbital" 200m ABO 7b/A2 (A.Egea i G.Cucurell en 4 dies del 03/2007)
Via oberta sense expansions. Segurament la més difícil de la zona. Passatges molt obligats. Per a una repetició portar 12 pitons, ganxos i alguna falca, a part de la col·lecció de fissurers. Pendent d'alliberar.
Itineràri complex que supera el gran desplom per anar a buscar el marcat diedre situat a l'esq. del "Gran Diedre" de la Geganta. Atac: al punt on comença la vira rocosa que puja cap a la dr. Començar per un diedre desplomat just a sota d'una gran xorrera (algún pitó). Pujar fins a peu de xorrera i passar a l'esq. (7a) per anar a buscar una petita fissura. Seguir-la fins al peu de la placa blanca (pitó) que és el tram clau de la via. Superar-la (7b obl) per anar a buscar un petit pont de roca. Continuar en A2 fins al gran forat (R1). Sortir per la dr. (6b) i continuar per una fissureta amagada (C2 de tascons), passar a la dr. (pitons) i continuar en A2 fins que el mur perd verticalitat on es pot sortir en lliure. Continuar per la placa gris (6b) i quan ja és fàcil, fer un gran rodeig per la dr. per poder anar a buscar el peu del diedre evident (R2). Continuar pel diedre (6a precàri) fins a trobar una bona repissa a la dr. on es pot muntar reunió (R3). Tornar al diedre (pitó), pujar 3/4m i flanquejar la placa cap a l'esq. (6b expo) per anar a buscar una fissura ample que arriba al final (5 amb un pas de 6a).

5. "Gran Diedre" 200m 7a -6a obl- (R.Brescó i J.Jover al 10/1994)
Primera via oberta a la paret. Està bastant equipada però cal portar algun fissurer. Dificultat dels llargs: 7a, 6b, 6a, 6b/c, 5+.

6. "Fins el Moll de l'Òs" 200m 7b -6c obl- (I.Cortés i N.Bustamante, hivern del 2007)
Itineràri de gran ambient que escala el gran pilar de la geganta. Bastant equipada amb parabolts, tot i que s'han de portar fissurers i té trams bastant obligats amb les assegurances allunyades. Dificultat dels llargs: 7a, 7a+, 7a, 7b, 7a.

7. "Pixums" 300m ED 6b/A1 (S.Araguz D.Tallant i G.Cucurell al 02/2007)
Via oberta sense expansions. Hi trobarem 3 claus. Portar 8 pitons i fissurers. S'enfila per la part dreta del Pilar de la Geganta. És tota una aventura, té trams de roca delicada, i herbetes i humitat durant la meitat superior. S'ha repetit amb 10h.
Atac: Un centenar de metres a la dr. de la base del fil del pilar hi ha un diedre evident bastant brut de vegetació. Començar per unes fissures de roca gris – bavosa que hi ha a l’esq. de dit diedre. Seguir les fissures fins a una petita vira de roca trencada (6a). Passar a la dr. i un altre cop amunt fins a un replà amb baixada (R1: sabina i pitó). Sortir de la reunió per la dr. seguint una fissura que condueix al diedre que ve de baix (4). Creuar el diedre superant un petit desplom (A1 2pa) i continuar per un diedre obert (6b) fins que el terreny s’ajau al peu d’una gran llastra (R2). Continuar per la llastra fins al seu cim i flanquejar la placa cap a l’esq. (6b, pitó) fins a una reunió penjada (R3: pitó). Guanyar un curt diedre obert fins a una fissura horitzontal. Flanquejar-la i continuar per un altre diedre obert i inclinat fins a la base d’una grossa fissura. Pujar-hi mig amb encastament fins a un bon replà (R4 6b). Continuar per les plaques herboses anant cap a la dr. durant dos llargs, fent nombrosos flanquejos i un petit pèndul (6b i A1). Aquest tram és molt poc definit i permet variants. L’objectiu és anar a buscar una xemeneia amagada que desemboca al cim (4+).

8."El Guardià" 75m ED+ 7a (No surt al cròquis) (M.Ollé i G.Cucurell al 10/2006)
Fantàstic sistema de fissures situat just a la dr. de l’aresta que delimita la Cara de la Geganta (no el Pit) per l’esq. Atac: Des d’una petita torre de blocs punxeguts. Des d'aquest punt s’aixeca un diedre evident i, a la dr. una fissura que és la que aquesta via utilitza. Pujar per la fissura i abans que aquesta es torni del tot descomposta flanquejar diagonalment a la dr. per la placa gris (6a) anant a buscar un diedre amagat. Pujar pel diedre (5, pitó) fins al peu d’un mur blavós molt vertical ratllat per una fissura (R1). Continuar per dita fissura (7a, 2 pitons) fins que s’acaba a sota d’un sostre. Evitar-lo per l’esq. i continuar fins a la base d’un altre mur on s’hi troba una fissura que puja en diagonal a la dr. Seguir-la fins al seu extrem (6b) i continuar amunt fins a un replà (R2). Pujar per la placa gris fins al cim (4).

Aproximació: Creuar a peu el poble de Perecalç i continuar per un camí bastat fressat i planer que comença a l'alçada d'uns prats. Aquest camí rodeja sense perdre gaire alçada, tot el Tossal de l'Àguila pel sud, fins arribar a la Cara de la Geganta (40 min) situada a l'esq. Des de peu de la "Cara" es continua per un senderet que baixa fins al "Pit" que és la paret que es veu de perfil (15 min més).

Shelter Stone

"Thor"
220m E5 6b

"Després de caminar quatre hores, remuntant una vall, creuar un port nevat i tornar a baixar per la vall de l'altre banda, confondre'ns de lloc, creuar rius i cascades i, tornar a remuntar una tartera, ens vam trovar amb aquesta magnífica paret granítica orientada al nord, i envoltada d'un paisatge al·lucinant. El fred era intens i el vent no afluixava i, la tensió que suposava escalar aquells llargs tant difícils, convertia l'escalada amb una gran batalla. Els dits ens sangraven de retorçar-los a dins de l'esquifida fissura mentre una forta cremor recorria per l'estómac advertint de la falta de control. Però després de superar aquelles atrocitats, la via continuava per un terreny més fàcil d'herba vertical i, cap a mitja tarda vam assolir el cim del Shelter Stone on vam gaudir una estona de l'escalfor del sol. Ara només ens faltaven unes hores del llarg descens fins al cotxe, feliços d'haver aconseguit escalar una via tant difícil, tant estètica i tant pura."
.

.

Obertura anglo-catalana al Gran Dru

"Litle Ian"
600m ED- 6b/A1 (6c)

Tom Ripley (de 18 anys!) i Ferran Martínez obren un nou itineràri a la cara sud del Gran Dru amb l'estil més impacable: s'enduen un joc de tascons, alguns friends i un pitó que no fan servir, a més a més en el dia i sense gaires preperatius. Una manera d'obrir que ens recorda l'ascensió de Nicolas Shenkel i Bernard Wiestlibach quan es van aventurar a la cara oest seguint la mateixa ètica. Ferran comenta que "Litle Ian" es una via on predomina l'escalada de fissures i que puja per un pany de paret que permet nombroses variants. Escanen en lliure fins a 6b i resolen alguns trams en A1, que son alliberats pel que va de segon (6c). Malauradament la cordada es veu obligada a abandonar a 60 metres del cim a causa d'un empitjorament meteorològic. Tot i això Chapeau!
.

Tom Ripley recuperant el sisè llarg. Foto: Ferran Martínez

Més informació a http://www.caranorte.com/blog/?p=66

Slate

"Rainvow of Recalcitrance"
65m E6 6b

Rainvow Slab és una gran placa de pissarra on s'hi troben algunes de les vies més famoses i impresionants del Nord de Gales,"Slipstream" de John Readhead o "The very big and the very small", un 8c tumbat del famós Jonny Dawes, en son alguns exemples. Però de totes les vies que hi ha, n'hi ha una que és la línia de la paret: "Rainvow of Recalcitrance", un itineràri que segueix una microfissura de dits i que continua per la gran arruga en forma d'arc que travessa la paret, on assegurar-se és impossible. El segon llarg de la via, supera un tram de placa molt llis de la forma més intel·ligent, per poder sortir per dalt sense haber de clavar espits. Traduint: dos llargs de 7c i 7a molt exposats i sense xapes on cal afinar al màxim la presisió del moviment juntament amb el control nerviós. Una via del 1986! El maig passat Jordi Esteve i Gerber Cucurell en van fer una repetició. S'enduen tascons petits, camalots C3 i alguna cinta dicipadora. Gerber aconsegueix el primer llarg al segon intent, després d'una gran caiguda i, Jordi encadena a vista la segona part d'aquesta obra mestra.

.

Jordi Esteve encadenant el segon llarg.

Foto: Dani Santacatalina

Ainet de Cardós

Holanda
Abo- 7a

Holanda és una via que s'eleva per un gran desplom de pissarra, situat molt a prop del poble d'Ainet de Cardós (Pallars Sobirà). Aguantar la continuïtat és la principal dificultat d'aquest itineràri. La roca és generalment bona i es caracteritza per les seves formacions arrodonides.
Ressenya: Començar al punt més baix i elevar-se fins a una petita terrassa herbosa. En aquest punt l'objectiu és aconseguir una cavitat que hi ha a la part superior de la paret: Cal fer un rodeig per la dr. (fissura horitzontal), continuar uns metres més i passar a l'esq. fent un pas desesperat (protecció sobre ganxos i petits C3). Des de la cavitat continuar per una fissura de bones preses que surt per l'esq. de la paret.

Foto: Patty Trespando

Per protegir vies difícils de forma natural, es necessita molt de temps per col·locar peces bones i poder escalar amb seguretat. Això fa que l'esgotament de braços sigui acusat. A la imatge un escalador que ja no li tanquen les mans però que pot caure amb tranquilitat perquè sap que els friends que té a sota no estan posats de qualsevol manera.

Foto: Patty Trespando

Peak District

El Peak District es com St Benet a Catalunya, el grau pica mes i, dominar aquest tipus de roca tant diferent costa bastant. A la imatge l'escalador comprova la solidesa dels microfriends en un E6 de la zona de Stanage.

.

Foto: Ferran Martínez

Escòcia

Escòcia, com Gales i Anglaterra és també el paradís de l'escalada Tradicional, fins hi tot s'ha fet una llei que prohibeix l'us del parabolt a totes les parets, excepte quatre sectors ben definits on si que se ni poden posar menys a les fissures i a les vies que no son desplomades. O si gui que anar amb el taladro a la majoria de sectors és estar fora de la llei. Un exempe a seguir. A la imatge Gerber Cucurell escalant "Edehog" (E3 5c), a la zona del Glen Nevis, Lochaber.

.

Foto: Jordi Esteve.

Nord de Gales

True Grip
35m E5 6a

El nord de Gales es sens dubte el paradis de l escalada Tradicional: roca i mes roca i 0 plagabolts. A la imatge Gerber Cucurell encadenant "True Grip" una de les vies del famos Dinas Cromlech.

El Gat

"La Punki" (ED+ 6c)
30m ED+ 6c

Primera ascensió: G. Cucurell amb companyia de J.Espuny (04/2008)
Esplèndita via que s'enfila pel mur vertical situat a la dr. del sostre del gat. Moviments delicats i poc protegits durant la secció de la primera franja d'arenisca. Durant la resta de la via entra tot a caldo.
Primera ascensió: G. Cucurell en companyia de J. Espuny al 04/2008. Començar des d'una reunió de burins (via "Pinki") que hi ha a mig camí entre el sostre del Gat i la llastra de la dr. Elevar-se pel centre de la placa fins a la franja d'arenisca. Superar la balmeta per anara buscar dos forats (dolents per cert) i flanquejar diagonalment a l'esq. fins que la paret perd verticalitat a l'alçada d'un forat d'arenisca on hi ha una forma d'ou a dins. Continuar amunt per anar a situar-se a sota la balmeta que hi ha a l'esperó. Superar la balmeta i després en tendència a la dr. per fer reunió a dins d'un forat on hi ha un pont de roca gegant (cable).
Material: Camalots fins nº2 (camalot 0,4 important), C3 1 i 2, tascons petits i algun tricam petit.
Hola

Traçat aproximat

La Panxa del Bisbe

"Pecata Minuta" (ABO 7b)
55m Abo 7b

Gerber Cucurell escalant els primers metres de la via. Foto: Jordi Climent

Via oberta per sota només amb tascons i friends. S'eleva pel mur semidesplomat que hi ha entre les vies "Panxa Contenta" i "Patatas con Beicon". Té molta continuïtat i demana a l'escalador molta resistència tant física com mental ja que dels 55m que té, 45 son desplomats. Segurament la via més difícil de Montserrat en aquest estil.

Atac: Des d'una balmeta que hi ha a l'extrem dret. d'un arbre caigut.
Pujar per l'esq. del forat que queda a sobre nostre i després en tendència a l'esq. seguint uns forats bons fins arribar a la franja horitzontal. Superar-la pel centre (fi) i després en tendència a la dr. fins a la següent franja horitzontal on s'hi troba un característic ullal de pedra. Pujar fins a la següent franja esquivant un pas difícil per la dr. Flanquejar la franja a l'esq. i superar-la per la dr. d'un forat anant a buscar una forma d'arenisca amb mà dr. Superar una última balmeta i continuar tot recte fins a una reunió de burins. En general, la protecció és bona a les "franges horitzontals".

Material: Cam 2 x2, Cam 1 x2, Cam 0,75 x3, Cam 0,5 x2, C3 2 x2, C3 1 x2, Alien vermell, tricams mitjans, tascons, bagues llargues i 2 cordes, alguna cosa més per si de cas.

"Porto més de quatre hores de batalla, la victòria està a prop però tinc el cervell destrossat i els braços se m'engarroten a cada pas. No puc continuar i desgrimpar és impossible. Haig de caure i, sé que l'úlitm friend està molt, molt lluny... Aviso al Pollito que em tensi les cordes. Quan noto la tensió m'espero uns segons per si se'm acudeix alguna solució d'última hora, però no hi tinc res a fer, estic perdut. Em deixo anar de la pedra i començo el meu llarg viatge pels aires mentre el cor se'm encongeix tant que no em deixa respirar"

Plecs del Llibre

"Miserables Tatxaires" (ABO- 7a)
175m Abo- 7a

Una obra mestra, no només a nivell local sinó també a nivell nacional. L’estil és impecable, va ser oberta amb només 3 espits de progressió. Per repetir-la no és tant important anar sobrats de grau sinó tenir molta intuïció i una molt bona pràctica amb l’ús de les proteccions naturals. S’ha repetit sense martell i sense utilitzar l’espit del llarg 1 ni els burins del llarg 4 (tram comú amb "Rosaura"). Calen camalots repetits fins nº 3, friends estrets, camalots C3, tascons i algun tricam mitjà.

Primera Ascensió: C. Brascó i V. Esteve al 05/12/1994
Atac: A la dr. d’un arbre sec.
1. 40m 6c. Elevar-se per la dr. del llavi (pitó) i continuar per les plaques (espit) fins arribar a sota la balma. Esquivar la balma per l’esq. guanyar uns metres (protecció pobre) i tornar horitzontalment a la dr. fins a la reunió (espit).
2. 20m 6a. Pujar més o menys en tendència a la dr. fins arribar a sota la balma on hi ha una reunió de burins comuna amb la via “Rosaura”.
3. 45m 6c. Superar la balma (plom i espit) i continuar recte amunt a mig camí entre les vies “Rosaura” i “Sagitari”. Al final del llarg sortir per la dr. d’un forat (cam 3) i tornar a l’esq. fins a una reunió de burins de la via “Rosaura”.
4. 45m 6b. Seguir la fissura (pitons i burins) fins que aquesta es bifurca. Agafar la de la dr. fins al seu final i continuar amunt però en tendència a la dr. fins a una reunió de burins de la via “Sagitari”.
5. 35m 7a. Elevar-se fins a la base del mur vertical (espit) i pujar recte fins arribar al llavi (molt exposat). Sortir per la dr. del llavi i continuar recte amunt fins arribar al cim.

* Bona topo a http://www.montserratclimbing.com/index.asp?m=9&v=2&key=&idf=26

Serrat del Moro

"Imaginació Deforme" (ED+ 7a+)
.
(sortint per la "Casas Chani" a partir de la R5 per evitar el tram d'artificial)
.

escalant en solitàri, autofoto al llarg 5

.

Primera Ascensió: J. M. Alzina i E. Camacho a l'agost del 1993.

Descripció de l'itineràri: Tot i que aquesta via no es pot considerar d'escalada tradicional, perquè té algunes expansions, va ser oberta amb un estil que s'hi acosta bastant i fins i tot té un llarg net de material. Tots els llargs tenen la seva gràcia i queden normalment ben assegurats exceptuant la travessia del L3 (6c) que s'ha de fer bastant a pèl. Destacar la bellesa dels llargs 2, l'aresta del L4 i el L5 on s'ha de fer un singular "mantel" a sobre un replanet amb argila trencada. Totes les reunions estan equipades amb dos espits excepte la R1.

Amb aquesta combinació "Imaginació Deforme"- "Casas Chani" els graus seríen: 6a, 6b+, 6c, 6b, 7a+, 6a, 4 i 4.

Material (sense fer l'A3): algun tascó, camalots fins nº3, camalots C3 i friends estrets o tricams.

.

Fes click a la topo per ampliar-la (nº2 "Casas-Chani")

Santa Engràcia

.

Molt a prop de la caserna militar de Talarn (Tremp) hi ha aquest petit sector de calcoarenisca on de moment, i esperem que duri, no hi ha ni una sola via equipada. S'ha de dir però que les vies son molt exposades i, no tant per l'escalada en si, sinó perquè tenim els militars tirant tiros al costat. A la imatge Pau Gómez provant "Gaiola", una via on son més útils els craspads que els fissurers.

Separant la Mòmia de la Momieta

.

Una imatge durant la primera ascensió de "Moby Dick". Gerber Cucurell intenta una manera de flanquejar cap a l'exterior de la fissura.

Foto: Germinal Sánchez.

La Momia

Vanitat Oculta en lliure (ABO- 6c )

La Vanitat Oculta és una via que s'eleva per les plaques situades a la dreta de la fissura "Santacana". Es va obrir en escalada artificial (A4) i la guassa és que els primers ascensionistes només hi van instal·lar tres expansius a la segona reunió. Casi 25 anys més tard de la seva obertura s'ha pogut escalar en lliure, sense ensajos previs i sense l'us de martell ni de pitons. Això si, amb una bona dosis d'esperit Tradicional.

Primera ascensió per la cordada Verdaguer-Alzina al 1984
Primera ascensió en lliure per Jordi Esteve i Gerber Cucurell al 2008.
Descripció de l'itineràri: La via consta de quatre llargs, els tres primers molt sostinguts i delicats. Cal intuïció i molt bona experiència en ficar friends a caldo a dins de forats raros. Sovintegen els "subenbajen". (Els que us mola el rollo d'anar a vista no llegiu més).
1. 20m 6c: Protecció pobre a base de ploms. Com diuen els anglesos el llarg és "Bold" o sigui negrillo en cas de caiguda. Els moviments més dificils però estan a la primera meitat del llarg i queden ben protegits amb un bon Camalot C3 del nº2. La segona meitat del llarg és la més exposada però hi ha un moment que ens podem desviar 2m a l'esq. per posar un Cam del 4. Algo és algo. Reunió al llavi característic.
2. 35m 6b: De tant en tant entren peçes a "caldo" però en general tampoc es pot dir que s'asseguri fàcilment . Els moviments més difícils estan arribant a la reunió i no queden del tot ben protegits. Mola portar algunes bagues llargues per evitar el fregament. Reunió amb 3 burils.
3. 30m 6b: La protecció és bona si portem el que toca però no sempre és abundant. La primera meitat del llarg té 3 pitons, després, cal superar una baumeta on no s'hi veu cap seguro. Abans de superar-la entren un DMM (0,75 cam) i un C3 00. Reunió a la R2 de la via "Silvian" (burils molt cutres, ja veureu perquè...)
4. 40m 4+: Des de la reunió sortir en tendència a la dr. i després recte fins al cim.
Material: De tot i força, camalots fins nº4, tascons mitjans i petits, camalots C3 (tots) aliens, fiends Metolius o algo que sigui estret, i un tricam del 0,5. Sobretot dues cordes.

Topo original

La Momieta

Moby Dick (ED 6b)
.

Foto: Germinal Sánchez

Primera Ascensió: J. Esteve i G. Cucurell al 01/2008.
Descripció del traçat: Elevar-se per la xemeneia que es forma entre la mòmia i la momieta i, al cap d uns 10m, 3m abans d'arribar al derrer rapel flanquejar la placa vertical cap a la dr. fins arribar a un forat on es pot muntar reunió (R1 6b). Sortir recte per agafar els 4 primers metres de la "Vomitos" i passar a la placa de la dr. per anar a buscar un clau. Continuar recte amunt seguint l'espró i finalment en tendència a la dr. fins a trobar una reunió de burils situada a 5m del cim. D'aquí al cim és fàcil (R2 6b).
Material per una repetició: Camalots fins nº2, aliens, Camalots C3, tascons i un tricam del 0,5. Bagues per merlets també.
Roca bona i ambient assegurat. No es tan expo com sembla, pero cal nar rodat amb aquest tipus d ascensions. A la via només hi ha quedat un pitó.

Collegats, últimes obertures

.

Paret del Roquefort

La Pedrera
Paret de la Represa (vies 3 i 4)

Paret del Roquefort: situada a la zona de l'argenteria, es troba a l'esq. de la carretera vella poc abans d'arribar amb el trencall de la sortida del derrer túnel. Aproximació 20 min.

.

1. La vida es silbar i fer ampolles 140m ED+ 7a (A.Egea i G.Cucurell al 24-25/03/2005)
Via molt poc equipada amb 4 espits de progressió. Variada i amb trams de gran ambient. Portar camalots fins nº4.
Començar en línia recta per sota una fissura ample característica. Pujar per la placa (6b, 3 pitons) i entrar a dins la fissura amb encastament fins al seu final (R1 espit i pitó). Sortir per la placa de la dr. (pitó i espit) superar un petit sostret (7a) i continuar per una placa de formes estranyes (espit) fins arribar a una espècie de vira-fissura que puja en diagonal a l’esq. Seguir-la (pitó) fins a un bon replà (R2, 3 pitons). Pujar en tendència a la dr. fins a un espit. Passar a l’esq. (6a/b) i continuar pel mur foradat fins a sota del gran sostre (R3 2 espits) Sortir per la dr. pujant per xorreres per anar a buscar el punt dèbil del gran sostre (espit) superar-lo cap a l’esq. (6b) i continuar pel mur grisenc fins al cim. Descens: ràpel des de la R4 a la R3 i al terra. Convé deixar una corda fixada des de la R3 per poder-hi arribar des de la R4.
.

La Pedrera: paret situada just a la dr. de la sortida del barranc de l'infern.

.
2. Qui no corre vola 100m MD+ 6a (P.Gómez i G.Cucurell al 11/2007)
Via neta de material oberta amb tascons friends i un ganxo. Va a buscar el diedre característic que s’alça a la dr. de la sortida del barranc de l’infern.
Situar-se al extrem esq. del sector de la pedrera i seguir una vira que porta cap a una torre gris. Flanquejar-la per unes fissures horitzontals (3+) per poder passar a l’altre banda (R0). Elevar-se uns metres i flanquejar la placa gris (ganxo) per situar-se al peu del gran diedre (R2 6a). Seguir tot el diedre fins a un gran forat que hi ha a sota el desplom final (R3 5+ delicat). Sortir per la fissura desplomada de l’esq. (6a) i després per un terreny més fàcil fins al cim.

.

Paret de la represa: situada just a sobre de la carretea vella, enfront de la sortida del barranc de l'infern.

3. Implosion 90m ED 6c/A1 (P.Gómez i Gerber Cucurell al 11/2007)
Via neta de material oberta amb friends i tascons. Pendent d’alliberar.
Seguir el marcat diedre que hi ha a la dr. del sector esportiu fins que s’acaba a sota d’un desplom: dos llargs de 4+ i 6b amb A1 (4pa). Sortir per l’esq. fins a situar-se al peu d’una placa gris no tan desplomada. Superar-la per una fissureta que va cap a la dr. (6c precàri), superar un altre ressalt, i flanquejar a l’esq. per anar a buscar la sortida de la paret (fàcil).

4. Intent Abo 7b fins a un pitó (P.Gómez i G.Cucurell al 11/2006)
Aquesta possible via ha quedat amb intent després de ser trepitjada per l’equipament d’un sector esportiu. Es va demanar a l’autor que retirés els parabolts que afectaven el traçat, però després d’un any i sis mesos els parabolts segueixen allà. El pitjor és que l’autor dels fets era conscient de la nostra obertura, però segons ell, tothom esperava un sector d’ombra per l’estiu, un sector on ara no hi va ningú.

Nord de Gales, Roskholin

Durant un meeting internacional d'escalada al Nord de Gales vaig conèixer aquest nano Lituà. Amb només 15 anys pujava per qualsevol via de fins a 6c amb un joc de tascons i dos excèntrics. A la foto, provant els seus tascons a "The Sun" (40m, E3 6a) va caure tants metres que un de nosaltres li va donar temps d'agafar la càmera del terra i fer-li aquesta foto. No es va fer ni una rascada, però, us heu fixat amb la cara que fa?

Totxo de la Central, Tavascan

Impressionant no? Segur que a simple vista ningú endavinaria la dificultat d'aquesta via. A la foto Pau Gómez encadenant "Horitzontal" (25m ED- 6a).
Foto: Ramón Sulé

Gran Pilar d'Angle

"Boivin/Vallençant"
(Entrant per la "Dufour/Fréhel")

Aquest diumenge l'Oriol i jo vam repetir aquesta via del Gran Pilar d'Angle. La vam trobar amb bastant bones condicions en general però amb algun tramet de gel dur. Neu dura a l'aproximació i la glaçera bastant bé, de manera que no ens va fer falta encordar-nos. De la Fourche a peu de via 2h, 7h des de la rimaia fins al cim del Pilar d'Angle i 5h més fins al Montblanc per l'aresta de Peuterey. Ojo amb l'aresta!! Hi ha molt pati i fa por!! El descens 5h més baixant pels quatremils fins al refu de les cosmiques. Material recomenat: de 8 a 10 cargols, i algun friend i tascó. Mola fer la via de nit perquè tot plegat és un tute i així no vas tant estressat per les presses. Nosaltres vam sortir de la Fourche a les 9h de la nit i vam arribar a les Cosmiques a les 4h de la tarda del dia següent. En general totes les goulotes estan formades menys la Bonatti que esta una mica seca al tram més vertical.

Traçat aproximat

Escalant la pala de la part superior

Petit Dru

Via dels Ginebrins
700m ED+ 6b

La via dels Ginebrins va ser la primera via que es va obrir a la cara oest dels Drus sense utilitzar ni pitons ni burils. Malauradament aquest estil tan pur ha tingut poc seguiment. Tres anys més trad Michel Piola foradava plaques llises a cop de burilador per obrir la il·lògica "Passage Cardiaque", Marc Batard va instal·lar més de 30 Spits a la seva "Soutien aux SDF" i Jean Cristophe Lafaile no es va posar ni els peus de gat per obrir la seva via. Evolució o retrocés? Suposo que la millor resposta seria: amb els anys, guanya el número i perd l'estil, i de rebot la preservació natural de les roques.

Jordi Esteve escalant les fissures de la part superior

Topo: (Nicolas Schenkel i Bernard Wiestlibach al 1 i 2 d'agost del 1981.)
Material: Camalots fins nº 5 o 6 i tascons sobretot petits.
L'atac se situa a mig camí entre el punt més alt de les vires del sòcol a l'esq., i el corredor de la cara oest a la dr., per un diedre llis ven bisible. Elevar-se pel diedre (6b expo, no es pot protegir) i al final passar cap a una vira a la dr. Seguir-la fins al extrem dret, elevar-se una mica i pendular a la dr. per anar a buscar un sistema de fissures evidents. Seguir-les en línia recte, evitant una gran torre per l'esq. fins arribar a un bon replà (5 llargs de 5+/6a i un llarg de 6b). Des del mateix replà surt un diedre llis que cal evitar per unes fissures que hi ha a la seva dr. (6b) que amb dos llargs, desemboquen a les Terrasses Superiors. Elevar-se al màxim per les Terrasses fins a situar-se a la base d'una fissura-xemenèia que hi ha 15m a l'esq. de les fissures de la Magnone del 52. Pujar per la xemenèia i al cap d'uns metres passar a la dr.per seguir una petita fissura que va lleugerament a la dr. fins arribar a un diedre (6b) Elevar-se 5m pel diedre i passar un altre cop a la dr. per anar a buscar un altre diedre que queda amagat (llarg curt de 10m i 6a) Continuar en línia recte pel diedre i després per un Off- With (6b molt expo) fins que el terreny s'ajau al peu del marcat diedre que segueix la via "Les Strampontins du Paradis". Pujar per un terreny trencat, al flanc esq. del diedre fins anar a parar a una vira que s'ajunta amb la Directa Americana a dos llargs del bloc. Seguir la Directa fins al bloc (5+).

Traçat aproximat (fes click per ampliar la imatge)

Benante, el primer Abo+ del Pallars

Geogadi
40m ABO+ 7b

Què vol dir ABO+? Abo+ és una via entre 7b i 8a obligat amb més o menys exposioció, segons el grau tècnic que l'acompanya. Si fos 7b sería molt exposat, i si fos 8a sería bastant segur. Equivaldria a un E7 Anglès. En el cas d'aquesta via es tracta d'un 7b on el pas més difícil està protegit per 3 cam C3 dubtosos situats a uns 2m per sota la els peus. A més a més les dificultats del pas més difícil estàn molt concentrades i els moviments son difícils de visualitzar.

Primera ascensió: Ramon Sulé i Gerber Cucurell
Material: Camalots fins el nº2, tascons i microfriends preferentment C3.
Descripció del traçat: L1: Des de la R0 (Pitó) pujar per una xemenèia humida i abans d'arribar al sostre, trencar 1m a l'esq. Continuar recte però en tendència a la dr. fins a sota d'uns sostres. Superar-los en línia recta (pas clau, 7b) fins a un replanet pels peus. L2:. Passar a l'esperó que hi ha a l'esq. del diedret i superar-lo en línia recta fins al cim(6c). Per protegir aquest llarg és interessant instal·lar un friend 2m per sobre la reunió ja que en cas de caiguda aquesta seria més suau i en forma de pèndul.

Accés: Passat el poble de Benante aparcar el cotxe a la carratera vella just al costat del cementiri de Lladrós. Caminar en direcció SE i després baixar per unes roques fins al punt més baix possible on hi hem de trobar un ràpel que amb 35m ens deixa a peu de paret

Roca del Diable

Abans de viatjar a Gran Bretanya per primera vegada i de conèixer l'ètica de l'escalada tradicional, obriem vies utilitzant parabolts per poder assegurar trams llisos. Sovint buscavem vies de placa i intentavem instal·lar el mínim d'expansions. Pujava un dels dos i quan creia convenient espitar, ho feia saber a l'altre. Si al de la reunió no li semblava bé, el primer baixava (des d'un ganxo, desgrimpant o d'on fos) i cedia el llarg a l'altre per si podia espitar una mica més lluny. Quan aquest posava una xapa baixava un altre cop a la reunió per poder descansar i cedir el llarg a l'altre, que estava més fresc, més fanàtic i per tant amb més tarro per anar fent quants més metres a pèl millor. Teníem unes normes sagrades: no colocar mai una xapa penjant de la xapa anterior, ni pujar en artificial. A continuació preseno un parell de vies obertes amb aquest estil que, tot i que no son d'escalada tradicional, ténen un compromís important.
.

1. Hotel Costes 105m Abo 7c (A. Egea i G. Cucurell al 22-23-30/04/2006).
Portar aliens i camalots fins nº2 pel L3, els L1 i L2 no hi entren peces.
2. Natura Morta 105m ED+ 6c (A. Egea i G. Cucurell al 19-20-26/02/2005)
Portar aliens i camalots fins nº3.

(Fes click a la topo per ampliar)

Petit Dru, via de la cara nord

El pès de més
·
En aquesta piada m'agradaría mostrar l'importància que té cada gram de més que sumem a la nostra motxilla alhora de fer ascencions alpines, on no es poden arrossegar petates, i a on per tant, haurem de carregar totes les nostres coses a l'esquena mentre escalem llargs de mitjana dificultat durant molts metres.

Al juliol del 2006 l'Albert i jo vam dur a terme aquesta escalada del Massis del Mont Blanc. L'Albert és un gran escalador en roca pura, però tenía poca excpèriència en ascencions alpines i jo, feia molt de temps que no en feia cap i ja no me'n recordava què passava quan es carrega la motxilla més del compte. Portavem de tot: 1 piolet tècnic per cada un, grampons, 2 pantalons, un pal telescòpic, 2 plumes (per cap) i gore, funda vivac i matalasseta, fogonet i pot, 2 parells de guants, botes pesades, 4 pitons (que no els vam fer servir) 2 cargols de gel (que no els vam fer servir) 15 tascons, aliens i camalots fins el nº 3.

Tot i que vam poder fer cim, la veritat és que ho vam fer bastant penosament per culpa del pès, no vam disfrutar la via, i degut al cansament vam tardar més hores. Havent entrat a les 11h del matí se'ns va fer de nit a les 21h a 150m del cim i vam haver de fer un patètic bivac en un replanet pel cul.

Ara, quan recordo aquella ascenció, només recordo que les vaig passar molt putes, i que no hi va haber cap moment que la disfrutés.

.

Autocrítica:

- Piolet: amb un pels dos o un minipiolet ja n'hi ha prou, perquè aquesta via no té dificultats glacials.

- Grampons: Si es fa l'aproximació per grands Montets en fan falta uns per cap, però si es fa per Montenvers n'hi ha prou amb uns per cordada. A les males, un per cap.

- 2Pantalons: Uns per escalar i uns per dormir. Amb menys pès vas més ràpid i no fas bivac.

- Pal telescòpic: Et passes moltes més hores escalant que caminant. Què prefereixes, escalar bé durant 10h o escalar malament i caminar còmode durant 2h.

- 2 Plumes, funda bivac i matalasseta per poder aguantar el bivac sense sac: Si no portes tot això segur que no fas bivac.

- Fogonet i pot: està molt bé per vies amb bivac o per l'hivern, però a l'estiu sempre regalima aigua de tot arreu. Si no el portes tens menys números de fer bivac.

- 2 Parells de guants: Va molt bé portar-ne uns de gruixuts pel matí següent del bivac, però si no fas bivac amb uns de prims n'hi ha prou perquè aquesta via no té dificultats glacials.

- Ulleres de sol: és cara nord i per un dia que no les portis no passa res. Igual amb la crema solar.

- Botes pesades: amb unes de trèking de gore tex ja n'hi ha prou, camines més còmode i ràpid i t'estalvies pès.

- 4 pitons: la via n'està ple!!! si preveus que te'n faran falta els pots recuperar de la via.

- 15 tascons: no hi va haber cap llarg que en posés més de 6

- 2 cargols de gel: de veritat que en aquesta via no hi pinten res.

- Aliens i camalots fins nº3: El nº 3 pesa massa i els aliens son substituibles per tascons peques, amb 2 o 3 camalots (verd, vermell i groc per exemple) ja n'hi ha prou.

Us adoneu de la quantitat de xorrades inútlis que carrega un a l'esquena? Què és més segur, portar material de bivac i fer bivac, o no portar-ne i no fer-ne?

De totes maneres, un escalador només es pot permetre anar tant lleuger quan realment està a l'alçada de la via. Jo prefereixo evitar les vies que no estan a la meva alçada. Però llabons, com se sap si s'està o no a l'alçada d'una via? Això és una de les grans incògnites que dónen sentit a l'alpinisme.

Pic Palomer

Duna
160m ED 6b

(Ferran Comadran i Gerber Cucurell)
Topo: Atac: A la dr. d’un diedre acanalat al punt més baix de la muralla més occidental. L1. (3 10m). Superar un petit mur vertical, fins a un replà de pedres soltes. L2. (6b 60m). Elevar-se obliquament a l’esq. fins a situar-se al centre de la gran placa gris. Superar-la pel centre resseguint una petita fissura de forma arquejada. Quan s’acaba cal continuar recte evitant un petit diedre per la dr. fins arribar a una gran repissa. L3. (6b 30m). Superar aquest segon mur per un diedre que es forma entre la placa més vertical a l’esq. i uns sostres de roca dolenta a la dr. Al final del diedre cal desviar-se a la dr. fins al peu d’una marcada fissura. L4. (5 35m). Seguir la fissura fins que s’acaba la paret. Des d’aquí s’arriba al cim amb una grimpada.

Accés: Des del pla de Boet seguir el camí del GR11 en direcció Andorra, que puja entre pins per la dr. de la vall. Amb 45 uns min s’arriba a un gran pla amb rierols i pelat de vegetació. Des d’aquest punt es veu el Pic Palomer en direcció S-E i és on cal abandonar el camí del GR remuntant la vall per la dr. del riu fins arribar a la paret situada al fons de la coma.
Descens: Caminant per la dr. de la paret.
Altres vies: A l’esq. de la via anterior n’hi ha una oberta per Tom i Fina. No hi ha més dades.

.

(Fes click per ampliar la imatge)